Follow by Email

dissabte, 16 de gener de 2016

SOLS DE PALLA TRENADA - 2)- TOYA GRAHAM 3) MOHAMED BUAZIZI


Entre reflexió i reflexió, SOLS DE PALLA TRENADA

(En Martí Pol va escriure un poema que ens parla d'un sol de palla trenada, collit al fons d’un pou, al punt de mitja tarda. Al més pregon del pou hi nien set aranyes, que teixeixen, pacients, sols de palla trenada. Si bufa un xic de vent, els sols pugen enlaire. Quan surten pel brocal, la tarda és molt clara...)

2)- TOYA GRAHAM
La Toya Graham es va fer famosa arreu del món per haver educat el seu fill adolescent perquè no es fiques en merders, i ell no li’n feia cas. Per tant, quan el va veure un dia en la televisió, en unes imatges en directe d’unes protestes a Baltimore, no s’ho va pensar dues vegades. El va reconèixer malgrat portava un passamuntanyes – això només ho pot fer una mare – , i va córrer cap al lloc dels incidents, obrint-se pas a cops colze i empentes entre els rebels, va agafar pel coll al seu fill i se’l va endur cap a casa, mentre l’escridassava dient: “jo no té criat perquè vagis apedregant botigues ni policies!”. No, això no és el que ella li havia ensenyat, i per aquesta raó va reaccionar com va fer-ho: arrossegant a mastegots el seu fill a casa, perquè estava convençuda que arriba un moment a la vida dels adolescents, que només amb sermons i bones paraules no n’hi havia prou perquè un fill faci cas a la mare. El gest de la Toya va ser molt elogiat durant uns dies, però no consta que hagi tingut seguidors entre els pares, ni se sap si el seu fill ha acabat fent cas als consells de la mare o als dels líders de la pandilla.

3)- MOHAMED BUAZIZI
Era un ciutadà tunisià de 26 anys, que mantenia la seva mare i els germans petits venent verdures al mercat de Sidi Buzid. Sense llicència perquè no guanyava prou ni per pagar-la ni per corrompre el policia que les expedia. Els deu dinars (cinc euros) que es treia, com a màxim, de jornal no li arribaven per res. Però els policies no el deixaven viure, amenaçant-lo de confiscar-li les verdures si no liquidava les multes per no tenir una llicència que no podia pagar-se. El 17 de desembre del 2010, els policies van complir l’amenaça i se li van quedar les verdures. El pobre noi va anar a l’Ajuntament a protestar i la funcionaria que el va escoltar - era una dona, no és cap error -, el va bufetejar. El noi és va encegar davant la humiliació i la injustícia i es va calar foc, després de ruixar-se amb gasolina. Aquesta immolació va coincidir amb l’inici de la revolució popular contra la dictadura de Ben Alí, la primera de les “primaveres àrabs” i l’única que ha reeixit, malgrat avui gairebé ningú al país sembla content. Potser l’únic, en Mohamed Buazizi, que té dedicada una plaça al seu nom, a Sidi Buzid.

Aquests són els sols de palla trenada que avui, 16 de gener de 2016, el vent juganer ha escampat del pou de les petites històries que no s’haurien d’oblidar mai.

http://tabrilde.blogspot.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada