Follow by Email

dilluns, 1 de febrer de 2016

TIPS DE LA INFANTA I DEL SENYOR RAJOY

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 1 febrer 2016)

TIPS DE LA INFANTA I DEL SENYOR RAJOY

Era un tema que no tenia previst tocar al blog, perquè de la corrupció ja n’hem parlat tantes vegades - deixant ben palès el fàstic que tot plegat ens produeix -, que no calia tornar-hi perquè ja fa pudor. Però després d’escoltar les explicacions que el senyor Roca – un dels pares de la Constitució, com ens recorda quan li convé -, dóna a bastament a tort i a dret per defensar i fer-nos creure que la infanta Cristina és víctima d’un tracte discriminatori, que no puc permetre, encara que només sigui un gest testimonial, que vagi intoxicant l’opinió pública amb tanta barra que pretén capgirar la realitat valent-se de la seva autoritat moral. I no li puc permetre perquè ell, com a pare de la Constitució, hauria de ser el primer en reconèixer que si la seva clienta rep un tracte discriminatori no és en el sentit que a ell li convé fer veure, sinó tot el contrari: la discriminació rau en el fet que el fiscal i l’advocacia de l’Estat – contra natura – s’arrenglerin amb les tesis exculpatòries de responsabilitats penals per a la infanta, sense altra raó aparent que el fet que sigui filla i germana de monarques. Sembla mentida que per engreixar la minuta del seu bufet – se suposa que no treballa per amor a l’art ni per devoció monàrquica -, consenti en la fal•làcia de vendre’ns que en no aplicar el Tribunal la doctrina Botin a la infanta, el principi constitucional que “tots som iguals davant la llei” es trenca. Mentida punyetera! Aquest principi se’l varen passar pel forro el senyor Fiscal i els advocats de l’Estat quan varen renunciar a fer costat a l’acusació particular, com seria el seu deure, encara que només fos d’ofici. Quantes vegades els representants d’aquestes dues institucions de l’Estat s’han comportat tan compassivament a favor dels acusats d’un presumpte delicte? Com molt bé denunciava el jutge instructor, no tot s’hi val perquè una infanta d’Espanya no purgui la reva responsabilitat com qualsevol altre espanyol. Que no ens vulgui ensarronar, doncs, el murri del senyor Roca repetint que la seva clienta és víctima de discriminació, sent radicalment a l’inrevés.


I pel que fa amb aquest sainet de la investidura del proper president del govern d’Espanya, a la meva manera de veure el senyor Rajoy s’està passant pel mateix arc del triomf que la infanta, l’esperit de la Constitució que tan diu respectar i defensar. Però, a més a més, com també passa amb la infanta, s’està pixant sobre el sentit comú de tota una ciutadania que contempla estupefacta les seves piruetes i manefleries per aferrar-se al poder. Si en les passades eleccions es va produir el miracle que una majoria esquifida d’espanyols no li retiressin la confiança i, per tant, va resultar el cap de llista més votat, constitucionalment li correspon el dret i la obligació moral – per respecte a la seva parròquia, almenys -, de defensar el seu programa de govern davant del Parlament. Si no convenç a la resta de diputats, d’acord amb la Constitució no li toca més remei al candidat rebutjat que plegar amb la cua entre cames i deixar les mans lliures a un altre perquè ho intenti. Però el que no preveu la Constitució és que a qui protocol•làriament el rei dona la paraula per intentar la investidura faci la rebequeria de fer l’estaquirot, com si es tractés d’un concurs de “pasapalabra”. El senyor Rajoy no pot jugar amb la Constitució com ho està fent i anuncia que seguirà fent. No obstant el monarca reina però no governa, potser no deixar que se li pixi a sobre un trist viatjant de gra cuit sí que entra en les seves prerrogatives. Penso que si més no l’Espanya amb sentit comú, li agrairia aquest gest de dignitat institucional.       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada