DIVAGACIONS SOBRE LA DESIGUALTAT, PER CARNESTOLTES

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (diumenge 7 febrer 2016)

DIVAGACIONS SOBRE LA DESIGUALTAT, PER CARNESTOLTES

(Preneu-ne nota: 62 persones tenen els mateixos diners que 3.600 milions. Els alts executius han cobrat l'any passat un 80% més i els  treballadors un 1,5% menys. Les inversions a Europa han caigut un 15% i en paradisos fiscals han crescut un 2.000%. Prop del 90% de les grans empreses del planeta tenen diners amagats en paradisos fiscals. En resum, això que definim com “economia de mercat” també ha funcionat el 2015 en benefici d'uns quants i en perjudici de la resta...)

Anit en Nasi va empassar-se la vergonya i se’n va anar a parar la mà a les deu tocades, a una zona d'oci plena de gent que menjava una queixalada o feia una copa encetant la nit de Carnestoltes i fent temps per anar a ballar. Però, no devia ser una bona idea, perquè en Nasi no va arreplegar ni un sol euro pensant que per Carnaval tot s'hi val. Potser parava la mà massa encongit, potser la disfressa de pobre semblava poc natural als que anaven de festa. Ningú se’l va treure de sobre de mala manera, sinó que només varen fer veure que no el veien, inclús amb certa elegància. Qui sap si el seu gest els va agafar de sorpresa, fora de joc, com si fos una provocació i no varen saber com reaccionar. Ni els pocs als qui féu llàstima, trobaren els reflexes suficients per fer el gest d'afluixar la mosca. Amb una vegada ja en va tenir prou: en Nasi no tornarà pas a mendicar. Això anit li va quedar clar. Però com que li queda dignitat i no vol robar ni penjar-se d’una biga, haurà d’aprendre a sobreviure amb menys de 500 euros al mes i un paquet de la parròquia de tant en tant, després de trenta anys pencant honestament, sense arribar mai tard, cotitzant a la seguretat social i tributant a Hisenda sense estafar ni un cèntim perquè de confiscar-li els impostos ja se'n cuidava l'amo a partir de la nòmina.

No sé si la reacció d’en Nasi hagués estat tan estoica si s’hagués ensopegat amb la colla de l’Àngel, que celebrava amb la seva família i uns quants amics de confiança que a l’empresa li havien “retocat” el contracte: a partir d’ara cobrarà mig milió d’euros l’any i tant si l’acomiaden com si es retira voluntàriament, tindrà dret a un coixí de 45 milions d’euros sense necessitat de fer cua enlloc. Res en comparació al president de la seva empresa que, segons diuen els papers avui, va guanyar 3,77 milions d’euros l’any passat. A més a més, l’Àngel que és molt llarg i eficient podrà atendre quatre "xeringuitos"  particulars que l’ajudin a trampejar la crisi, sense haver d’anar a parar la mà com el pelacanyes d’en Nasi per mantenir el seu tren de vida. En Nasi, com anava dient, va pencar trenta anys sense arribar un sol dia tard a la feina perquè li descomptaven quatre rals; en canvi, l’inefable Àngel que en prou feines acumula un parell de quinquennis i fa festa quan li rota perquè pot “delegar” la feina als de sota, s’embutxacarà cada mes l’equivalent a set mil nòmines d’en Nasi. Capiu ja la diferència entre un home d’èxit i un palangana? Doncs que n’aprenguin els Nasis, enlloc d’emprenyar parant la mà i esguerrant la festa dels Àngels que han convertit el capitalisme en la seva moral, l’economia de mercat en la seva religió i l’empresa en el nou vedell d’or. Això de l’economia de mercat és el paradigma del Carnaval més boig, que sempre acaba fent contents als Àngels i donant pel sac als Nasis. Els quals son tan patèticament ingenus que es preguntem com s’ho fan els Àngels per sopar tantes vegades com es poden permetre amb el que guanyen. I és que als Nasis sovint els hi fan tant de soroll els budells que només saben pensar en menjar.