PROPOSTES DE REFLEXIÓ (dilluns 22
febrer 2016)
● BURGESOS DESERTORS.- El mot servia,
en temps reculats, per distingir les persones que vivien dintre les muralles de
les ciutats (burgos) i eren propietaris de cases, negocis o terres, que es
guanyaven la vida sense necessitat de doblegar l’esquena ni de treballar manualment
i que donaven feina a dojo als seus veïns perquè anessin fent la viu-viu. Per
damunt de la burgesia només hi havia l’aristocràcia (nobles i eclesiàstics),
que exercia el seu dret de cuixa en tots els sentits possibles, però anant en
compte de no tocar massa el voraviu als burgesos perquè, en el fons, eren els
que mantenien la noblesa, pagaven les
seves guerres i finançaven els seus capricis. inclosos els culturals i
humanitaris. La contribució de la burgesia amb el mecenatge de projectes
artístics monumentals o de caire hospitalari, per exemple, no es pot pas amagar
ni menystenir.
A casa nostra, tanmateix, molts
burgesos s’identificaren amb el sentiment noucentista de catalanitat – sense
flirtejar amb el nacionalisme -, quan l’entengueren com quelcom que constituïa
un fet diferencial amb els castellans eixuts i orgullosos amb els quals feien
negocis, catalanisme que s’havia de conrear de cara a bastir-se un pedigrí de
prohom de la pàtria, caient bona part d'aquesta burgesia en la temptació
de creure que només els hi calia pagar
una mena d’impost generós i voluntari, per aixoplugar el seu nom sota el
paraigua d’una abstracta resistència catalana, principalment en l’aspecte
econòmic i cultural, però sense embolicar-se, llevat de comptades excepcions,
amb derivades identitari quines banderes portessin d’altres. Qui sap si el fet
que el protagonisme del sobiranisme el tinguessin alguns que dels burgesos,
quan esclatava una revolta o un conflicte social, en deien pestes i assenyalaven
com paràsits o l’esca del pecat, fou motiu suficient perquè la burgesia catalana
no se sentis còmoda sota l’estelada. I que si marejava tant la perdiu, en el
fons era per desconfiança, perquè no els feien el pes els que encara no feia
quatre dies, de tot allò que fes flaire de burgés no volien que en quedés ni la
mostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada