BICICLETES I GENT GRAN

PROPOSTES DE REFLEXIÓ (dimarts 16 febrer 2016)

● BICICLETES I GENT GRAN.- Tard o d’hora, inevitablement, el malaurat accident de bicicleta que va costar la vida a Muriel Casals reobrirà el debat sobre l’ús responsable de la bicicleta en els circuits urbans. De fet, a les poques hores del lamentable tropell, el president de la Federació d’Associacions de gent gran de Catalunya (FA-TEC), l’inefable Marius Cugat, va enviar una carta de denuncia als mitjans de comunicació, en la qual assegurava que: “en veure cada dia casos d’atropellaments de ciutadans per causa de bicicletes i patins, augmenta la preocupació de la gent gran”.A la meva manera de veure, no seria bo caure en la criminalització del ciclisme urbà agafant el rave per les fulles, perquè ens agradin o no, la presència de les bicicletes envaint les ciutats cada dia s’incrementarà, més per raons logístiques que d’oci o d’esport. A Holanda, per exemple, roden 18 milions de bicicletes pels seus carrers, més d’una per habitant. Per tant, la convivència entre el vianant i el ciclista s’ha de bastir amb una bona regulació des de l'administració, perquè no hi hagi topades cada dos per tres entre els interessos d’uns i d’altres. Ja que he citat Holanda, cal recordar que el seu govern inverteix uns 400 milions d’euros anuals per mantenir en perfectes condicions d’ús els seus carrils bici: a anys llum de la misèria que ens hi gastem nosaltres.

Tanmateix, s’ha de reconèixer que la bona convivència entre bicicletes i persones, no depèn només de les infraestructures per aquelles; també cal un esforç ferm, convençut i constant d’urbanitat viària i general, tant per part de joves com de grans. Però sobretot és imprescindible la col•laboració activa dels ciutadans no deixant-ne passar ni una a les persones incíviques, tant si van en bicicleta com a peu, i si convé xiulant-les o escarnint-les on line perquè se sàpiguen fora de joc. Repeteixo: tant si es tracta de ciclistes que vagin com bojos per les voreres, com si són avis que fan imprudències. Al meu parer, ara no es pot caure en el parany d’aprofitar la ressonància mediàtica del desgraciat accident d’una diputada, per reescalfar una polèmica que sempre està somorta, enlloc de prendre consciència tots plegats que si no respectem les normes de convivència, la ciutat pot convertir-se en una selva a mesura que les bicicletes, monopatins o el que sigui que s’inventi per afavorir la mobilitat urbana augmenti. Però primer s’han d’establir unes normes clares, assenyades i sostenibles, fer-les aprendre a tothom com el parenostre, i que qui les hagi de fer respectar no miri cap a una altra banda quan algú se les passi pel clatell.