Follow by Email

dimarts, 2 de febrer de 2016

QUÈ CARAINA PASSA AMB ELS DELINQÜENTS REINCIDENTS?

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 2 febrer 2016)

QUÈ CARAINA PASSA AMB ELS DELINQÜENTS REINCIDENTS?

La vida d’una gironina de 25 anys que fou llevada brutalment, a la carretera, per l’envestida d’un cotxe conduït per un desgraciat de 40 anys que anava begut, sense carnet i traginant a l’esquena una motxilla de mala persona, ha posat el focus novament en la desesperada pregunta que encapçala aquesta reflexió. Tothom es fa creus que aquella mala bèstia hagués estat parada pels mossos hores abans per haver intervingut en un altre accident de circulació – aquesta vegada sense víctimes –, duent-ne més al cap que als peus i que, inexplicablement, tornés a sortir a la carretera al volant del mateix vehicle - en teoria intervingut -, i que després de trascolar mitja dotzena de copes d’alcohol es gradués com assassí – el seu advocat s’afanyarà a rebaixar el delicte a homicidi involuntari –, segant la vida d’una innocent i destrossant una família que mai més aixecarà el cap. Si aquest relat fos el d’un cas esporàdic potser encara es podria dispensar basant-se en la fatalitat, però és que la poca traça com es gestionen les detencions de delinqüents reincidents, que en el pitjor dels casos surten al carrer amb càrrecs a l’espera d’un judici més llunyà que el bíblic judici final, fa que tot sovint aquesta deixadesa, permissivitat o impotència administrativa acabin en tragèdia. ¿Com es menja que en una època en que tantes tonteries es poden tramitar “on line”, consultar els antecedents d’un delinqüent agafat in fraganti sigui tan difícil d’aconseguir abans de deixar-lo anar?


A un altre home, de 35 anys aquesta vegada, veí d’Artés però de nacionalitat eslovaca, en donar-lo d’alta hospitalària la Mútua de Terrassa on s’havia refet de les ferides rebudes en estomacar-se primer amb una colla de joves, a Manresa, i d’agredir després d’un cop de puny a un ancià de 81 anys amb qui es va creuar a la plaça de Crist Rei, en ple dia, per la simple raó que li feia nosa en la seva fugida dels que el perseguien per la baralla anterior. Un cop detingut i curat, el jutjat d’instrucció número 1 de Manresa va deixar-lo marxar en pau a casa seva, sota paraula de comparèixer si se’l citava, com si no hagués passat res. Però sí que havia passat i massa: l’angelet estava pendent de judici al jutjat penal número 2, també de Manresa, per un robatori de feia tres anys a una casa d’Avinyó, delicte pel qual la fiscalia li demanava una pena de tres anys i mig de cangrí. Tanmateix, el jutjat penal número 1, també de Manresa, el febrer de l’any passat l’havia condemnat per un robatori violent del qual, per consell del seu advocat d'ofici, es va declarar culpable no pas per penediment sinó per beneficiar-se d’un tracte amb la fiscalia que rebaixava la petició de pena a dos anys, quedant en suspens la presó amb la condició que durant els dos anys següents fes bondat. A part d’això, aquest ciutadà model d'impresentables, a part del judici pendent per l’assumpte d’Avinyó té al seu currículum una agressió a set mossos d’esquadra, a l’exterior d’un bar del Poble Nou de Manresa on havia protagonitzat un escàndol, cas també pendent de que se li trobi un forat a l’agenda judicial per dictar-hi sentència. Malgrat sembli un joc dels disbarats, situacions com aquestes i de molt pitjors són el parenostre de cada dia en l’administració de justícia d'aquest país i, per aquesta raó, els ciutadans normals ens fem preguntes tan innocents com per què, després de donar-lo d’alta la Mútua de Terrassa, aquell delinqüent no va passar a complir la pena de presó que tenia en suspens? No existeix una base de dades que creui tots els antecedents dels ciutadans de professió delinqüent? Si la justícia funcionés amb l’eficàcia d’Hisenda o del fitxer de morosos de la banca, potser la jove gironina encara estaria viva i l’ancià de Manresa agredit perquè sí, tot i estar refet de la patacada, no tremolaria de por encara, perquè l’angoixa ja no hi ha qui li tregui de sobre.      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada