ELS BISBES / LA MURIEL, DONA DE PAU

PROPOSTES DE REFLEXIÓ (dilluns 15 febrer 2016)

● ELS BISBES.- El bisbe de Mallorca sembla que se les feia amb una secretaria – hi mantenia “una relació impròpia”, en llenguatge vaticanista –, i se li està buscant substitut i un mutis “honorable” per la porta del darrere. L’arquebisbe de Barcelona, en període de pràctiques, mira de caure bé en una diòcesi on la meitat de la parròquia se’l mira de reüll perquè ve de la Rioja i parla un català amb deix, i l’altra meitat el deixa fer amb indiferència. Als bisbes mexicans el papa Francesc els ha llegit la cartilla i els hi ha fet una repassada pública, d’aquelles que dolen, en presència dels seus fidels. Del bisbe de Mallorca sembla que els de dalt no saben què fer-ne, llevat de tirar terra a sobre d’un escàndol que feia dies s’ensumava, però que fins que no va fer pudor per culpa d’un desconsiderat xafarder que va tibar de la manta i ho va publicar als papers, no varen reaccionar. L’arquebisbe Ormella, en canvi, va fent la seva, i com si vingués de l’hort les engalta a tort i a dret amb la sornegueria d’un humil pastor que la sap llarga, i que no li han d’ensenyar res del seu ofici, inclòs no perdre’s en el metro per Barcelona. Per aquesta raó, enlloc d’escarxofar-se al despatx curial, ronda per tots els camins dels seus dominis per conèixer de primera mà rabadans i ovelles del seu ramat. Diuen que l’altre dia, quan un dels capellans que se l’escoltava es va plànyer que a Catalunya cada dia hi hagi menys gent que va a missa, l’arquebisbe el va deixar parat replicant-li que a alguns indrets de la Rioja, el seu anterior destí, encara n’hi havia menys, però que els capellans no es tenen de preocupar per si són pocs o molts els feligresos: - “Jesús no ens ha encarregat de passar llista, sinó que ens ha enviat a evangelitzar”. Monsenyor Ormella, ja ho vàrem dir, està en sintonia amb el papa Francesc, el que ha picat el crostó a tot l’establishment eclesiàstic mexicà – des del cardenal al darrer bisbe i rabadà -, renyant-los per amagar el cap sota l’ala davant les injustícies, i encoratjant-los a ser prou valents per donar la cara “com homes” en favor dels més pobres i desvalguts, trepitjats per les oligarquies i les màfies o discriminats per la pròpia administració del seu país. Sembla, doncs, que a bisbes com el mallorquí que tenia cops amagats, se’ls hi ha girat el vent en contra. I no és que, a la meva manera de veure, un bisbe no es pugui entendre amb una secretaria, sinó que el pecat és que se n'amagui. Al•leluia, doncs! Bisbes com el papa Francesc o el bon jan de l’arquebisbe Ormella encara aconseguiran que la gent torni a missa.

● LA MURIEL, DONA DE PAU: Hi ha persones que, efectivament, tenen el do de transmetre pau, de tranquil•litzar amb la seva sola presència, de traspuar serenitat enmig de la por, d’absorbir la mala maror i de transformar la crispació en bones vibracions. I la majoria d’aquestes persones, és un fet demostrat que són dones. Potser sigui una característica femenina o potser pura casualitat, però que te n’ensopeguis amb una  en moments delicats i compromesos, fa goig. I que ningú s’ho prengui com una reflexió cursi, perquè mentre avui les pròpies dones militants en campanyes com “la paritat” o “la quota” defensen el perfil “d’executiva agressiva” capaç de manar tan bé o millor que un home, la societat enyora les simples “dones de pau”. Es trobarà a faltar la Muriel per il•luminar-nos els dies foscos o per reconciliar-nos amb la política de la feina ben feta, sempre amb un somrís a flor de llavis, sempre amb una paraula amable.