Follow by Email

dijous, 16 de març de 2017

TRES CONSIDERACIONS SOBRE LA MARXA DEL PROCÉS SOBIRANISTA.-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dijous 16 de març 2017)

● TRES CONSIDERACIONS SOBRE LA MARXA DEL PROCÉS SOBIRANISTA.-
1)- BONA FEINA DEL CONSELLER ROMEVA.- Després de lamentar que les presses d’alguns i els rampells d’altres hagin fet recular, a la meva manera de veure, el suport social a l’independentisme per la senzilla raó humana que massa gent no veu clar que el procés acabi a bufetades, he de reconèixer que el conseller Romeva sap moure’s com un professional en aquest món tan delicat de les relacions internacionals, en comptes de fer-ho com un elefant que cada vegada que fa un pas trenca algun plat bonic. Si la conferència organitzada a Brussel•les fa quatre dies, malgrat les desqualificacions, va ser una jugada de qualitat; bastir a Londres un lobby de parlamentaris disposats a mirar-se les inquietuds sobiranistes de Catalunya més enllà de la superficialitat, considero que no és una d’aquelles estratègies que surten bé per casualitat sinó que darrera hi ha una planificació estricta, una capacitat inqüestionable i molta fe. Encara que, encegats per la rauxa, alguns pretenguin a aquestes altures de la història que pel sol fet de ser catalans tindrem la taula parada a tot arreu, avui dia els il•luminats tenen poc recorregut en l’Europa pragmàtica i mercantilista que no està per filosofies romàntiques. Això en Romeva ho ha mamat des de jove, i sap perfectament que la mercaderia catalana s’ha de “vendre”, no anar-la només a “predicar”.

2)- LA MALA CONSCIÈNCIA D’UNA BÈSTIA NEGRA.- A l’expresident del Constitucional, el senyor De los Cobos, suposo que se li devia remoure la consciència d’haver-se comportat con el més bel•ligerant del TC amb el nacionalisme català, i el dia del seu relleu li va faltar temps per desvestir-se i renegar del seu odiós paper de mala bèstia i va confessar públicament que “el problema català” no s'arregla burxant-lo des dels Tribunals ni inhabilitant els portantveus per deixar el ramat sense pastors, sinó que s’hi ha de trobar remei amb cataplasmes de política i no amb purgues des del codi penal. D'aquesta mena de conversions l’endemà d’haver deixat el càrrec ja en tinguérem un precedent amb l’exministre d’Exteriors, en Garcia Margallo - emulant la cèlebre caiguda del cavall d'en Pau, camí de Tarso, que de menja cristians es va convertir en el seu advocat -, però des del punt de vista pràctic no s'hi poden comparar perquè en Rajoy té el cap molt més quadrat i la closca més dura que sant Pere. En Rajoy ja li poden dir com no dir, ell va a la seva i no es mou ni un mil•límetre de la mesella ruqueria pròpia dels ignorants. Però ho reconegui o no, el cas és que jutge De los Cobos li ha marcat un gol per tota l’esquadra, i les confessions més o menys sinceres o oportunistes d'aquest inquisidor penedit faran forat.

3)- EL FULL DE RUTA DE L’ANC, PER SI DE CAS.- Els dirigents de l’Assemblea Nacional de Catalunya s’han despenjat amb un nou full de ruta, per si de cas el procés va a mal borràs degut a la pressió asfixiant del govern central, en el qual es contempla no com una possibilitat sinó com a “la única possibilitat” la declaració unilateral d' independència. Des del meu parer, reiterant raonaments anteriors, no sé si aquesta determinació engrescarà més gent a sumar-se a la massa social imprescindible per a recolzar l'opció del sí, en el marc del dret a decidir; o si una secessió a la brava desmobilitzarà simpatitzants. Jo diria que més aviat en restarà, deixant de banda consideracions èpiques per a mantenir el caliu. La única manera segura que de portes enfora ens facin cas, és que la voluntat dels catalans en favor de la secessió quedi explícita en un referèndum homologable; ja que per molta bona feina que hagi fet en Romeva, una secessió unilateral difícilment se l’empassaran a l'altra banda dels Pirineus que amb això de l'autodeterminació per raons obvies han d'anar amb peus de plom. Per tant, penso que seria més encertat buscar totes aquestes complicitats externes – polítiques i opinió pública –, per a convèncer en Rajoy i la seva quadrilla que seguint el consell del rellevat president del Constitucional facin un esforç per trobar el desllorigador a un conflicte que s’ha fet gran per manca de diàleg constructiu, posant les dues mans sobre la taula de negociació tots els que hi intervinguin, sense amagar ningú rocs a la faixa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada