LA FOCA NUKA

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dissabte 6 febrer 2016)

LA FOCA NUKA

La foca Nuka és un entranyable i suau peluix robotitzat que fa forrolla a les residències per a gent gran de mig món, perquè es torna afectuós i manyac com una criatura quan se l’acaricia. Als EUA s’utilitza com a complement de teràpies neurològiques, i a Dinamarca gairebé el 80% dels municipis en disposen de més d'un, com si es tractés d’un desfibril•lador o d’un equipament sanitari més per a les residències d’ancians. A Alemanya, les assegurances mèdiques l’inclouen finançar teràpies amb la foca de protagonista, i al Regne Unit el seu sistema de seguretat social l’utilitza cada vegada més en casos de demències senils. A Singapur i al Japó, societats que no tenen gaire temps per dedicar a la gent gran, les autoritats en reembossen el cost d’adquisició de la foca per part d'asils o residències públiques. El peluix pesa una mica més de dos quilos i porta la panxa plena de microxips i sensors per detectar el tacte i reconeix la veu en diferents idiomes. Com que actua tan positivament contra les crisis d’angoixa i de tristesa, les persones que el fan servir tenen la pressió sanguínia baixa i més ganes de viure. El problema és que aquest coi de peluix crea dependència severa, sobretot quan supleix les carícies i les magarrufes de persones de carn i ossos, perquè encara no se li ha pogut implantar un cor.

Però vet-aquí, doncs, que la robòtica assistencial juga un gran paper per ajudar persones malaltes i ancianes a valer-se per si mateixes, un gran què tenint en compte la longevitat cada vegada més disparada en les societats avançades. Els cervells de la tecnologia, amb els japonesos en primera fila, ja pensen en robots de tercera generació dirigits especialment a l’àmbit assistencial geriàtric, per millorar detalls complementaris com la mecànica més feixuga dels cuidadors, la mobilitat dels pacients, la seva neteja personal... No hi ha dubte que tots aquests invents contribueixen al progrés social, però també a fer rics als espavilats inversors en un negoci de futur que no només té per objectiu contribuir a viure més, sinó amb la millor qualitat de vida de les persones en les acaballes, sobretot quan qualsevol l'afecte fa tanta falta. El futur de la foca Nuka, doncs, està assegurat en un “mercat” de 44 milions de potencials d’afectats per algun tipus de demència. I mentre el negoci ragi, la foca tindrà competència. La pregunta és si això forma part del progrés o de la constatació d’una trista realitat social: la solitud i la manca d’afecte natural, que ha de ser reemplaçada per tota mena d’afectes artificials. El problema és que per molt sofisticat que sigui el contacte amb el peluix de la foca Nuka, mai es podrà comparar amb el caliu de la pell humana.