Follow by Email

dilluns, 22 de febrer de 2016

BURGESOS DESERTORS

PROPOSTES DE REFLEXIÓ (dilluns 22 febrer 2016)

● BURGESOS DESERTORS.- El mot servia, en temps reculats, per distingir les persones que vivien dintre les muralles de les ciutats (burgos) i eren propietaris de cases, negocis o terres, que es guanyaven la vida sense necessitat de doblegar l’esquena ni de treballar manualment i que donaven feina a dojo als seus veïns perquè anessin fent la viu-viu. Per damunt de la burgesia només hi havia l’aristocràcia (nobles i eclesiàstics), que exercia el seu dret de cuixa en tots els sentits possibles, però anant en compte de no tocar massa el voraviu als burgesos perquè, en el fons, eren els que mantenien la noblesa,  pagaven les seves guerres i finançaven els seus capricis. inclosos els culturals i humanitaris. La contribució de la burgesia amb el mecenatge de projectes artístics monumentals o de caire hospitalari, per exemple, no es pot pas amagar ni menystenir.

A casa nostra, tanmateix, molts burgesos s’identificaren amb el sentiment noucentista de catalanitat – sense flirtejar amb el nacionalisme -, quan l’entengueren com quelcom que constituïa un fet diferencial amb els castellans eixuts i orgullosos amb els quals feien negocis, catalanisme que s’havia de conrear de cara a bastir-se un pedigrí de prohom de la pàtria, caient bona part d'aquesta burgesia en la temptació de  creure que només els hi calia pagar una mena d’impost generós i voluntari, per aixoplugar el seu nom sota el paraigua d’una abstracta resistència catalana, principalment en l’aspecte econòmic i cultural, però sense embolicar-se, llevat de comptades excepcions, amb derivades identitari quines banderes portessin d’altres. Qui sap si el fet que el protagonisme del sobiranisme el tinguessin alguns que dels burgesos, quan esclatava una revolta o un conflicte social, en deien pestes i assenyalaven com paràsits o l’esca del pecat, fou motiu suficient perquè la burgesia catalana no se sentis còmoda sota l’estelada. I que si marejava tant la perdiu, en el fons era per desconfiança, perquè no els feien el pes els que encara no feia quatre dies, de tot allò que fes flaire de burgés no volien que en quedés ni la mostra.            

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada