Ja tenim sort de que un clau en tregui un altre: avui les garrotades dels jueus als palestins han desplaçat de la rabiosa actualitat les garrotades dels russos al país ucraïnès. Com va passar amb d’altres conflictes, que ens amargaven els àpats fent-nos la murga encapçalant tots els noticiaris, quan els tancs soviètics varen envair les cases dels veïns simplement perquè eren massa amics dels europeus. Avui he tingut la curiositat de mirar les primeres planes de la premsa més influent del país i mentre en cap se’n recorden dels ucraïnesos no hi falta una referència més o menys destacada, però que no pots passar de llarg, sobre la salvatjada de que són víctima els palestins.
I se m’ha acudit repassar les portades dels diaris de mig món – ara gràcies a internet i a l’aplicació adequada pots xafardejar arreu – comprovant que la tendència informativa és pràcticament idèntica. Tampoc hauria de resultar-nos tan estrany aquest fenomen que veiem cada dia des de casa estant, amb problemes domèstics o petites malalties: un nou maldecap treu l’anterior. Sovint un fort refredat et fa oblidar el mal de genoll que et preocupava ahir; sort en tenim de que les preocupacions no ens aclaparin totes a l’hora sinó que es dosifiquin quasi per inèrcia.
Per desgràcia des de fa anys, pràcticament des que les noticies no viatgen al bec de coloms i que quan algú fa un pet a l’altra cap de món no triga gens a sentir-se arreu, la immediatesa de la noticia nova de trinca esborra dels titulars les notícies “velles” d’abans d’ahir. Potser és que s’està tan acostumat a que hi hagi garrotades a tort i a dret que, encara que no s’oblidin les velles, les noves acaparen tot l’aparador. La llàstima seria que al mateix temps i per aquesta regla de tres tan estúpida com insensible, les víctimes de les guerres acabessin soles i oblidades empassant-se la seva desgràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada