SOBREPROTEGIR LA MAINADA DIUEN QUE LA FA MÉS VULNERABLE A LES MALALTIES.-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Divendres 28 d’abril 2017)

● SOBREPROTEGIR LA MAINADA DIUEN QUE LA FA MÉS VULNERABLE A LES MALALTIES.- A Figueres – on hi ha un dels assentaments de gitanos més antic de Catalunya, recentment reivindicat amb orgull ètnic -, havia escoltat comentar més d’una vegada que viure com un gitano no devia ser tant dolent, tenint en compte que la seva canalla no agafaven mai res, mentre que nosaltres, les criatures dels paios, sempre estàvem empiocats per una cosa o altra. Evidentment, es referien a que quan hom passava arran pel seu barri - l’emblemàtic Garrigal -, sempre s’hi veia canalla jugant descalça i emparant-se del clima amb una trista samarreta l’estiu i amb un jersei malgirbat, com a màxim, quan feia més fred; i nosaltres, les criatures paies, per moltes capes de roba d’abric que portéssim o per molt que ens rentéssim mans, peus i cara, sempre ens atrapava la passa de torn. L’altre dia vaig llegir, no me’n recordo on ni quin saberut ho assegurava però en podeu estar segurs que ho vaig llegir, que a la mainada per créixer valenta i eixerida li faltava estar més en contacte amb la terra, és a dir no tenir tantes manies amb la higiene.

A la meva manera de veure, dit així, potser ho trobo una mica descarat, francament. Però vet-aquí que un estudi avalat per la Universitat d’Alberta (Canadà), ha descobert precisament que els nens que creixen amb mascotes des de ben petits tenen nivells més alts de dos tipus de bacteris – Ruminocus i Oscillospira, porten per nom però no els aprengueu de memòria que fan maldecap i turmenten la llengua -, que s’associen amb un menor risc d’al•lèrgies o de tendència a l’obesitat. Aquesta troballa ha sigut possible després d’un estudi perllongat amb nadons que vivien amb mascotes - la majoria gossos -, i les conclusions a que han arribat els científics avancen la hipòtesi que la investigació es basa en observar una alteració de bacteris intestinals que afavoreixen el sistema immune de les persones, després d’analitzar mostres fecals de nens canadencs obtingudes durant dues dècades. Aquesta meticulosa observació d’un fet quotidià ha demostrat que les criatures que creixien amb gossos tenien, per exemple, taxes més baixes d’asma. La teoria d’aquest descobriment és que l’exposició precoç del nen a la brutícia present al pèl o a les potes dels gossos, desenvolupen bacteris protectores enlloc de microbis traïdors. Ja ho veieu, no hi ha dia que passi sense anar-te’n a dormir sabent-ne una de nova. Val més que siguin novetats tan ingènues com la d'avui, que no pas les enrevessades intrigues polítiques, perfumades de pudor de fems.