AIXEQUEM-NOS TOTS I ANEM-HI!

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 27 de novembre 2015)

AIXEQUEM-NOS TOTS I ANEU-HI!

Mentre el papa Francesc discursejava en el principal fòrum planetari, l’Assemblea General de les Nacions Unides, sobre la necessitat que els governants donin prioritat a garantir per als seus pobles sostre, treball i terra, així com àmplies llibertats i el dret universal a l’educació, el president del país símbol de la patent “fraternitat, llibertat i igualtat”, peregrina com un boig de capital en capital buscant companys de viatge per fer la guerra. “Coalició” és la paraula que ha desbancat la “Pau” del vocabulari de moda a les cancelleries europees. Mentre aquesta entelèquia de l’Estat Islàmic cometia salvatjades a l’Àfrica o Àsia, segant vides humanes a dojo i carregant-se patrimoni de la Humanitat sense cap respecte a la història, a occident se’n prenia nota i poca cosa més. Però vet-aquí que quan els morts han sigut nostres i el terror ha acollonit Europa, s’han disparat totes les alarmes i totes les histèries, i els governants francesos han vist l’oportunitat de recuperar la grandeur liderant la represàlia al terrorisme en declarar la guerra a l’islamisme militant, massacrant els presumptes santuaris jihadistes, on ja només hi queden civils innocents perquè el cau està buit dels capgrossos i de responsables. El papa Francesc alerta de la temptació d’utilitzar l’ONU per legitimar guerres, i malgrat se’n fa un fart de denunciar les ambicions sense control de les nacions i els egoismes col•lectius dels polítics professionals, ningú li’n fa cas perquè la crida de moda que va guanyant adeptes és: aixequem-nos tots i aneu-hi!

A la meva manera de veure, si enlloc d’empènyer els pobles a la guerra fossin els governants els que tinguessin d’encasquetar-se el casc i encapçalar l’ofensiva, potser el recurs a la guerra no tindria tanta requesta ni recorregut, i qui sap si els seus promotors no es veurien obligats a buscar alternatives més civilitzades i efectives que les bombes. I posats a fer, si tots els estrategues de fireta que des de les tertúlies mediàtiques intoxiquen l’opinió pública defensant la guerra haguessin de posar-se a primera fila de la tropa, segur que es pensarien una mica més les bajanades que tot sovint s’empesquen per demostrar que entenen de tot i són uns savis de colló de mico. I ja no parlem de l’Aznar - el titella útil que a canvi de fer-se una selfie a les Azores, va embarcar Espanya en la guerra de l’Irak -, que ara torna a burxar en Rajoy perquè no s’ho pensi tant això d’anar a la guerra. Si les guerres prosperen al món estic convençut que és perquè una colla de covards com l'Aznar no s'hi cremen mai els dits declarant-les. És molt fàcil això d'aixequem-nos tots i aneu-hi! Si fossin ells els que hi tinguessin d’anar, tindrien tanta pressa?