Quin pollastre
mediàtic que ha provocat la morrejada del president de la Federació Espanyola
de Fútbol a una jugadora de la selecció femenina campiona del món! Els diaris i
mitjans informatius que a finals d’agost tradicionalment han de recórrer a les “serps
d’estiu” per fer bullir l’olla, ara un poll reviscolat anomenat Rubiales els ha
tret el ventre de penes i, suposo que sense proposar-s’ho, aquests mitjans tan àvids de carnassa en periode de vacances han fet palesa una d’aquelles “anomalies democràtiques” a que
em referia en la darrera reflexió, elevant a la categoria de “debat nacional” un
incident que en un país com cal es limitaria a deixar constància de la dimissió
per dignitat d’un personatge públic que ha posat els peus a la galleda en
matèria d’exemplaritat deguda. Però, és clar, a aquest país nostre, tant la dignitat
com la decència són assignatures que els personatges públics llevat de poques excepcions porten suspeses fa la
tira d’anys.
Per molt que tregui pit l’establishment oficial cada dia que passa, en comparació amb la resta de països occidentals, es nota que als polítics i alts càrrecs espanyols els hi falta un bon bull en quan a dignitat. Si la qualitat democràtica d'un país es mesurés pel numero de dimissions presentades voluntàriament per manca de dignitat d'incompetents,
corruptes o descarats i prepotents de tota mena, el nostre país ocuparia el vagó de cua de la classificació. En aquest carai de país no s’estila presentar la
dimissió per res, perquè ningú s’equivoca ni es fica de peus a la galleda ja que està mal vista l'honestedat de reconèixer-ho i, sobretot, perquè els paios pocavergonyes, com el poll
reviscolat d’en Rubiales, estan convençuts que mentre siguin fidels a qui els ompla la menjadora no cal tenir escrúpols de
consciència “per dignitat”, mentre tinguin una butlla que els asseguri la
impunitat. D’exemples d’això que dic, en trobareu a grapats només que garbelleu
amb una mica de picardia i sornegueria les declaracions i opinions que s’ocupen
de l’afer del petó. Enmig de la immensa hipocresia de tot plegat, potser us
seran més d’utilitat per arribar a conclusions parar atenció als "silencis” inexplicables que no pas els
embulls i a l’algaravia. Hi ha silencis massa eloqüents i escandalosos! En aquest cas, per
exemple, el club que té contractada la jugadora
morrejada públicament en contra de la seva voluntat; el d'algun dels ben pagats i
considerats futbolistes d’elit recolzant la seva col.lega "femenina", o el de la fiscalia que ja hauria d'haver actuat d’ofici per escàndol públic en
veure rascar-se els ous des d’una tribuna, a tocar de la reina d'Espanya i retrasmés per la televisió nacional, al
president de la Federació Espanyola de Fútbol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada