MASSA PRONÒSTICS APOCALIPTICS PEL BROC GROS

 

                En temps d’incertesa, vés a saber per quina raó, hi ha més gent que mai disposada a endevinar el futur; alguns, fins i tot xalen o “es realitzen” xopant o amarant els seus pronòstics amb tocs tan dramàtics com apocalíptics. Aquesta circumstància m’ha portat a la memòria una anècdota protagonitzada per en Josep Pla, l’escriptor de Llofriu.  (Per cert, aprofito per recordar una vegada més que els fariseus dispensadors de “carnets patriòtics” varen regatejar com a mesells al prosista colossal, qui sap si el més important de Catalunya de tots els temps, el premi d’honor de les lletres catalanes; en plena moda de la “memòria democràtica”, paga la pena de no oblidar que en un moment donat, fins i tot l’establishment intel·lectual pot tenir cops amagats de cretinisme il·lustrat. Algú ho ha de recordar de tant en tant; per un fill de “l’empordanet” com jo, seria pecat no fer-ho sempre que tingui ocasió).

                Reprenent el fil de la reflexió, diuen que en Pla assistia un dia a la conferència d’un reconegut arqueòleg quan aquest va afirmar, en pla erudit: “... fa 11.327 anys...”. En sentir-ho, en Pla va aixecar-se de la cadira com un coet, sense reprimir un sorneguer i sarcàstic comentari dels seus: “Clavat!” I és que per molt savi que hom sigui, no hi ha ningú que pugui afinar tant la punteria profètica o investigadora; per aquesta raó, em sembla que sobretot en temps incerts i inestables socialment com els actuals, per una simple qüestió de salut mental, ara que està també tant de moda preocupar-se’n d’aquesta branca terapèutica, cal relativitzar una mica les profecies llençades al vent. Al meu parer, les prediccions més o menys apocalíptiques, per molt serioses i ben documentades que semblin, encara que les avali la NASA o el sursum corda, sempre pequen més de negatiu que no pas de positiu. I segons com, a més a més, solen generar alarma social entre col·lectius poc preparats que, massa sovint, entenen l’a per la b. A la meva manera de veure, doncs, el problema de tot plegat és que resulta massa fàcil jugar a fer de profeta, sobretot si el visionari especula que cap dels que avui l’escolten bocabadats no li podran demanar responsabilitats perquè quan se li vegi el cul a la gallina, ja criaran malves.