DE LLOPS I DE CAPUTXETES

 

            Els llops, quan surten en manada són perillosos, astuts i falsos. I si no tenen prou edat per considerar-los adults, encara són més temeraris ja que segons la llei del país on vivim, en ésser menors no se’ls hi pot imputar cap responsabilitat per gros que sigui el delicte. Per aquesta raó, caldria recalcar les vegades que faci falta a les innocents caputxetes que quan vagin a rondar pel bosc – sigui enmig de naturalesa o de ciment, i a segons quines hores – que no se’n refiïn gens dels llops que se’ls hi acostin tot remenant la cua i fent-se els simpàtics per guanyar-se la seva amistat i que perdin la por, perquè per molt que els llops camuflats de xais s’hi esforcin per dissimular urpes i ullals, massa sovint - segons en deixen constància els diaris cada setmana - no poden evitar comportar-se com la mala bèstia que porten dintre. Quan això passa i una caputxeta en surt mal parada - per desgràcia, no se’n té constància de tantes vegades com passa perquè a les caputxetes els hi fa vergonya d’explicar-ho – es disparen totes les alarmes socials.

         Ja està bé que aleshores es toqui a rebato i tothom surti disparat a la cacera del llop. I fa patxoca que els polítics de tots colors i ideologies per un dia facin costat a veïns, amics i coneguts de la caputxeta de torn, convocant a minuts de silenci en senyal de protesta o deixant les banderes dels edificis oficials a mig pal, com a mostra de dol. Àdhuc m’agrada que la bona gent indignada s’esbravi picant de peus a terra reclamant sinó literalment la pell dels llops en general, almenys que des de la justícia se’ls castigui amb un escarment exemplar perquè mai més cap llop - adult o menor - gosi atacar una caputxeta i la seva malifeta quedi impune perquè la llei consideri que els llops culpables no tenen prou edat per comprendre la diferència entre el bé i el mal. Tots aquests gestos de repugna, repeteixo, ja m’està bé que es facin; però, a la meva manera de veure, també s’hauria d’explicar a les caputxetes massa ingènues - i en alguns casos un pèl desvergonyides i provocadores, encara que des de l’establishment bonista no es vulgui reconèixer - que en qüestió de llops no es mamin el dit. I és que la mare dels ous no és de quina raça són, doncs tant si val si són blancs, negres o de color de gos quan fuig; el que importa de veritat tenir en compte és que els llops són bèsties a qui ningú ha ensenyat a domar l’instint.