SEMPRE AL MIG COM EL DIJOUS

 

           Avui és dijous i penso que tots els dies de la setmana voldrien ser-ne, perquè la seva equidistància entre la migranya del dilluns i l’eufòria del dissabte que enceta el cap de setmana predisposa el dijous a comportar-se tant com un dia tranquil i simpàtic que àdhuc l’endemà d’un festiu no sap comportar-se com si fos dilluns. I és que als dijous els hi va gran qualsevol altre vestit que no sigui el seu perquè li sembla que només sap fer de dijous. Els dijous són dijous, peti qui peti! Tanmateix, no us creguéssiu pas cap de les brames que es fan córrer per desacreditar-lo, començant per no empassar-vos que hi ha setmanes de tres dijous, perquè de dijous cada setmana només en té un, carregat de prestigi. Precisament, els tres dies de l’any que més brilla el sol s’escauen en dijous: Dijous sant, Corpus i el dia de l’Ascensió. Avui és un dia ideal per reflexionar observant passar la vida com feia aquell home que “va ser dijous”, immortalitzat per en Chesterton en una de les seves millors novel·les. Tampoc consta que hi hagi moltes guerres que hagin esclatat en dijous. Qui sap si perquè no és un dia adient per prendre decisions sinó més aviat profitós per intentar rebaixar les tensions acumulades des de dilluns i començar a parar la taula per fer les paus aprofitant el cap de setmana.

            Avui, doncs, és un dia adequat per la bonhomia i l’harmonia, perfecte per encetar negociacions o per embastar compromisos; un dia, en definitiva, de traspàs que alleugereix la monotonia de la feina quotidiana amb la il·lusió del relax de cap de setmana, en capella. I els savis cuiners i hostalers del país, des de temps reculats els dijous és dia de posar a taula una cassola d’arròs. Tanmateix, aquella gent que sempre vol figurar al bell mig de totes les mogudes, intrigues o debats, vingui o no vingui a tomb que fiquin el nas on no estiguin convidats a prendre candela, se’ls escarneix amb una dita molt de pagès: “aquest paio (o paia) sempre es posa al mig com el dijous”. A la meva manera de veure, al contrari del dijous que com us anava dient és un dia mansoi i de bona jeia, les persones que se’n disfressen solen ser més falses que la llenya de figuera.