FER UN LLEIG AL CAP D’ESTAT, ÉS UNA ANOMALIA DEMOCRÀTICA?

 

            Dintre de pocs dies, el cap d’Estat cridarà a consultes prèvies els líders dels partits polítics que configuren el Parlament, d’acord amb la voluntat dels ciutadans expressada amb els seus vots a les urnes. Aquestes consultes són cabdals perquè el cap d’Estat pugui avaluar directament les possibilitats reals d’algun d’aquests polítics per ésser investit cap de govern, en funció dels suports probables. Per tant, treure el cap a la Zarzuela no es tracta de cap acte de pleitesia envers el monarca que de moment protocol·làriament exerceix de cap d’Estat, sinó d’una simple reunió de treball entre dos referents indispensables d’un sistema democràtic basat en la fórmula de “monarquia parlamentaria”. Alguns representants dels partits polítics que formen part legítimament del Congrés dels Diputats ja han expressat la seva decisió de no fer cap encaixada de mans amb un cap d’Estat que menystenen, en aquest tràmit concret de consultes reglamentàries. Per aquesta raó avui us proposo aquesta consideració: fer-li un lleig al cap d'Estat en aquest tràmit concret, es pot entendre o no com una greu anomalia democràtica que ens hagi de treure la son?

            A la meva manera de veure, un símptoma bastant enraonat de valorar la bona salut d’una democràcia consisteix en no passar per alt els gestos ni les descortesies institucionals. Quan hi ha mala maror a l’ambient, sol passar que massa sovint els actors en aquest teatre “perdin els papers”, començant per faltar-se reciprocament al més elemental respecte els propis diputats en seu parlamentària, o en girar la cara al cap d’Estat quan aquest només intenta complir amb les seves obligacions constitucionals. Tanmateix, potser la causa de la tibantor actual entre el cap d’Estat i algunes formacions polítiques rau més en que qui encarna la màxima magistratura sigui un monarca hereditari i no un ciutadà ras, elegit pel poble sobirà. Aleshores, al meu entendre, caldria plantejar-se amb serenitat democràtica resoldre d'una vegada el dilema república o monarquia, pel bé esclar de la convivència democràtica. I posats a eliminar “anomalies democràtiques” potser també seria bo solucionar l'anomenat “problema catalán” que ha corcat historicament la convivència i sabotejat la prosperitat i competitivitat econòmica d'ambdues comunitats, la catalana i l'espanyola, des de temps reculats. Ara bé, en quan a la decisió d’alguns partits de fer el salt al rei en el període reglamentari de consultes prèvies a la designació d’un candidat a ser investit cap de govern, qui sap si no seria bo reflexionar que el rei, en tant que cap d’Estat, no es pot permetre el luxe o la rebequeria “democràtiques” de no escoltar “en consulta” les raons dels republicans més acèrrims, inclús si entre  els seus parroquians n’hi ha que cremen de tant en tant el seu careto reial pels carrers. Francament, encara que sigui tapant-se el nas, crec que en aquest tràmit de consultes ningú hauria de deixar-hi de dir-la seva, encara que no hi hagi encaixada de mans  Que, en definitiva, anar a “passar consulta” al despatx oficial del cap d'Estat, no significa llepar-li el cul al monarca.