Follow by Email

dissabte, 4 d’agost de 2018

EM RENDEIXO, FARÈ VACANCES


He intentat seguir al peu del canó, malgrat l’estuba, assajant la fórmula d’alternar al blog durant l’estiu reflexions acabades de sortir de l’olla amb relats del meu fondo d’armari de contes i novel•les curtes premiades en sengles concursos literaris. Ha funcionat tres setmanes, però la calor ha acabat passant factura: l’audiència ha baixat un cinquanta per cent perquè quan colla fort la temperatura, com és natural tothom escampa la boira. D’altra banda, la mandra m’atueix cada dia més, potser degut a que em faig gran i sóc més sensible. Una mandra que no vol dir ganduleria: la mandra és una sensació, la ganduleria un vici. Per tant, em rendeixo i faré vacances tot el que queda d’agost, posant-me a la fresca; això si, amb l’ull i l’orella ben oberts, per si de cas.

Tanmateix, permeteu-me que com cada cap de setmana us trameti els meus bons desitjos de que us ho passeu bé. I els que no sou de la primera volada, com jo, convenceu-vos que la canterella derrotista del “si no fos” podeu optimitzar-la amb un pillo afegitó: “estic bé, si no entrem en detalls”. No cal entrar en detalls, perquè acabaríem plorant! El que cal, doncs, és no perdre la dignitat ni renunciar als somnis, es tingui l’edat que es tingui, ja que amb tossuderia tot és possible. Però, sobretot, cal no perdre mai les ganes de viure, per malament que us sembli que les esteu passant, ja que sempre en trobareu si mireu a l’entorn algú que està pitjor i, si això us serveix de consol, podreu donar gràcies al Déu en que cregueu per no estar tan baldat com ell.

En definitiva: no deixeu que cap pallús us espatlli la vida puix els pallussos, en el fons, no són res més que uns amargats que volen animar-se tocant el botet a tothom. Això sí, tingueu sempre a mà un petricó de seny, per si la sang se us escalfa massa escoltant o llegint algunes de les ximpleries o estirabots que a l’estiu proliferen més que a cap altra època de l’any, quan un pet a vegades provoca cent mil esquerdes; per aquesta raó guardeu-vos a la faixa el roc de la rauxa, perquè ningú pensi que us mameu el dit amb l’excusa que a l’estiu tota cuca viu. I com que de motius per estar emprenyats segur que en teniu a cabassos – sigueu grans, joves o de mitja edat -, sempre que un polític gamarús, un cap a la feina, un de la colla o d’on carai surti qui us faci posar de mala llet, sense perdre els estreps ni la bona educació engegueu-lo a pastar fang amb un somriure sorneguer a flor de llavis, perquè s’adoni que ni els ciutadans, ni els treballadors ni els companys de viatge, ja no som un súbdits babaus de ningú.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada