XIXENA I INDRA, DOS DECISIONS INOPORTUNES I MALGIRBADES.

XIXENA I INDRA, DOS DECISIONS INOPORTUNES I MALGIRBADES.- Un bon governant, a part de fer-ho passablement bé, una de les lliçons que ha de tenir ben apreses és la que tracta del sentit de l’oportunitat. Evidentment, les decisions polítiques és necessari que es prenguin quan toca sense tenir mandra ni dubtes, si es vol que siguin eficaces; ja que el pitjor que pot passar és que es prenguin quan no toca, perquè només serveixen per embolicar la troca. Està clar que aquesta finesa no es pot demanar a uns polítics barroers i malgirbats, incapaços de fer filigranes amb les seves grapes; als quals, a més a més, tant se’ls en fot de provocar amb les seves "ocurrències" una bona trencadissa. Per exemple, la decisió política de ficar-se per entremig d’un contenciós que enfrontava dues administracions autonòmiques des de feia vint anys, per unes obres d’art dipositades per la capellanada al museu diocesà de Lleida, procedents del monestir de Xixena, a Osca, és d’una inoportunitat tan colossal, que palesa la poca mà esquerra d'un govern central graponer. Si he de ser franc, tinc els meus dubtes sobre qui té raó legal en un conflicte eclesiàstic, viciat per una compra-venda nul•la, perquè la monja que s’atribuí la titularitat d’aquell patrimoni sembla que portava els papers molls i va colar un gol als compradors, la conselleria de cultura de la Generalitat. Però aquest trencacolls jurídic s’havia de resoldre pacíficament als tribunals enlloc d’aprofitar el govern central l’estat d’excepció imposat a Catalunya, i abusant de la tutela administrativa exercida si us plau per força sobre tots els departaments de la Generalitat, acatar la interlocutòria d’un jutjat d’Osca amb l'excusa que no es pot desobeir la justícia, i que s'havia d'actuar malgrat tots els recursos presentats no s’haguessin resolt i la sentència fos ferma. Si portaven vint anys esperant-se, no venia de quatre dies precipitar l’execució de la sentència en plena campanya electoral i amb un desplegament de força pública que es podien estalviar, si no hi hagués hagut voluntat d’embolicar la troca i provocar enfrontaments innecessaris amb els activistes mobilitzats per oposar-s'hi. No tocava afegir més llenya al foc.

Tanmateix, he sabut fa poc que la gestió logística de l’escrutini electoral del 21-D, el govern l’ha adjudicat a dit a Indra, una empresa que té un currículum tan acreditat en aquesta feina com esquitxat per determinades sospites de manca d'escrúpols. Res a dir, si no fos que varis partits polítics han manifestat les seves reserves sobre la competència d’aquesta empresa. Tenint en compte que hi ha molta susceptibilitat per com es controli informàticament el recompte de vots en unes eleccions convocades extraordinàriament, al govern no li hagués costat res de treure-li ferro adjudicant mitjançant concurs públic uns serveis tan delicats. Hagués estat el que tocava, però una vegada més han tirat pel dret, fent el que no tocava si es volia tenir la festa en pau. Valguem Déu! No n’aprendran mai aquesta trepa tan prepotent?