Follow by Email

dimarts, 5 de desembre de 2017

OFEGAR EL TERCER SECTOR NO SURT DE FRANC.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 5 desembre 2017)

OFEGAR EL TERCER SECTOR NO SURT DE FRANC.- Fa basarda de veure com tants governs, siguin del color que siguin, dinamiten la bona convivència entre rics i pobres. Al marge del que cada polític pensi en la intimitat, en l’actuació pràctica palesen que s’han convertit en escolans d’amen i col•laboradors necessaris dels aprenents de bruixot, a les ordres de la versió globalitzada del capitalisme més ranci. En el paper de comparses, aquests governs que s’han venut l’ànima per unes quantes monedes i privilegis, dilapiden dia a dia, sense mesura ni escrúpols, el principi democràtic de que tothom té dret a viure dignament pel sol fet d'ésser persona. ¿No s’adonen que no prioritzant polítiques socials - sobretot quan la crisi encalça els més fràgils, estan complicant la vida, i de quina manera!, a molta gent discapacitada, desvalguda i innocent? No sé si serà degut a que estan acostumats a que a ells totes els hi ponguin, o perquè s’han cregut que viure a l’ombra de l’establishment els hi permet estar per sobre del bé i del mal, com si fossin una casta superior. El que no té volta de fulla, però, és que molts membres d’aquesta casta, en quan toquen poder de seguida s’obliden – perquè no saben o no volen saber-ho -, que governar significa trobar l’equilibri entre la diversitat de ciutadans i les seves circumstàncies.

És immoral, per no escriure indecent, que davant l’increment de les bosses de precarietat i marginació instal•lades en la societat, no es prioritzin les polítiques socials, i els governs, tant de dretes, de centre o d’esquerra, mirin cap a una altra banda quan se’ls hi reclamen els retalls mentre s'inverteix en infraestructures improductives, deficitàries i sumptuoses, o en empreses públiques que no serveixen per altra cosa que perquè tinguin menjadora parada els quatre vividors de la política, o en mantenir administracions duplicades que se solapen inútilment. Quan no hi ha diners per tot, les retallades sempre castiguen primer als estaments més dèbils de la societat, condicionant la sostenibilitat econòmica de serveis socials imprescindibles, agreujant situacions molt delicades en àrees tan fràgils com les que afecten a gent gran, mainada, dependents, immigrants i joves en exclusió social. La culpa no és mai de la mala administració, sinó del dèficit, s’excusen sempre els mals administradors. Francament, són tan rucs de no saber que el dèficit és una simple magnitud estadística, teòrica i especulativa? Els que fan anar les tisores de podar subvencions al tercer sector que no en dubtin pas que la seva miopia política els passarà factura. Collar el dret a l'accés a una sanitat de qualitat, a l’habitatge, a guanyar-se la vida dignament i reduint, en definitiva, els ciutadans pobres a la condició de miserables mendicants de caritat, per molt solidaris que siguin els gestos, es pagarà molt car. Friso per examinar als programes electorals dels partits les propostes amb cara i ulls per eradicar la pobresa de tot tipus, la desigualtat, els sense sostre, la inseguretat dels dependents... I no quedar decebut amb un grapat de promeses falses.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada