LA PRESÓ PREVENTIVA VERSUS DRETS HUMANS

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (diumenge 10 desembre 2017)

LA PRESÓ PREVENTIVA VERSUS DRETS HUMANS.- Avui, dia internacional dels Drets Humans, potser que ens preguntem i analitzem si engarjolar preventivament una persona, mentre sigui un presumpte culpable emparat per la presumpció d’innocència, vulnera o no la Carta dels Drets Humans. A la meva manera de veure, només en casos de delictes de sang, de terrorisme o contra la salut pública (tràfic de drogues o de persones) tancar a la cangrí algú, mentre s’instrueix la causa que el porti a judici per determinar el grau d'implicació, estaria justificat. En casos de delictes contra la propietat. Inclosos els de corrupció, al meu entendre s’hauria d’evitar la presó preventiva decretant mesures cautelars com la retirada de passaport i, sobretot, el pagament d’una fiança suficient per garantir que el presumpte delinqüent no es faci escàpol i respongui trinco-trinco dels danys i perjudicis patrimonials que els seus actes hagin causat a d’altres ciutadans o a la comunitat en general. Quan en algun d’aquests delictes contra la propietat hi estigui involucrat un foraster reincident, al meu entendre no cal ni perdre el temps i els diners de tots en un judici: expulsió immediata del territori. I si la legislació actual no ho permet, que els legisladors enlloc de matar l’aranya al Congrés i al Senat tirant-se els plats pel cap o discutint bajanades, ràpidament vagin per feina.

En quan als presos polítics, en una societat que es basa en la democràcia, permetre la presó preventiva abans d’haver-hi sentència ferma s’ha de dir ben clar i català que es un sarcasme, a la llum dels drets humans i el més elemental sentit comú. Condemnar un representant electe del poble o a un dirigent de la societat civil a la cangrí preventivament, per les seves idees polítiques, és un contrasentit, una aberració i tots els qualificatius que hi vulgueu posar, però mai una decisió en defensa de la justícia ni de la convivència. A molt estirar, per evitar que aquest ciutadà eludeixi els tribunals tocant el dos, aplicar-li mesures cautelars no vexatòries i una fiança proporcional en cas de preveure’s malversació de fons públics. Però res més, perquè en cas contrari la sospita que hom actua per venjança o per escarment i no per fer justícia té massa probabilitats de que sigui certa. En resum, ningú que vagi a ser jutjat per les seves idees ha de raure preventivament a la presó. I cap protesta o manifestació en contra d’aquesta vulneració fragant dels drets humans, pot ésser objecte de represàlies en nom de cap presumpta autoritat. Hi esteu d’acord o pixo fora de test?