MOLTES MERCÉS a tots els que heu pensat amb mi, avui dia que compleixo anys. Jo sóc dels que, des que formo part de la gran família virtual que permet bastir Facebook, ja fa sis anys i escaig, no deixo passar ni un sol dia sense felicitar l’aniversari dels amics i amigues que el sistema em serveix amb safata. He procurat, perquè no sigui una simple felicitació freda i protocol•lària, engiponar una reflexió personalitzada adient al cas, i aquesta experiència m’ha fet palès que les amistats virtuals tenen sentiments i un cor que batega com qualsevol altre, ja que sovint m’han sorprès amb respostes emocionades que m’han confortat, en veure com a vegades unes senzilles paraules poden fer tant de bé. Avui em passa a mi experimentar en pròpia pell l’emoció de comprovar quantes persones se n’han recordat de mi i, sobretot, quantes confessen que son seguidores del Blog i m’animen a seguir escrivint. Per a un escriptor de vocació com sóc jo, aquestes felicitacions no tenen preu i només em sap greu que degut a la gran quantitat de les que he rebut em sigui impossible contestar-les una a una. Repeteixo, MOLTES MERCÉS A TOTS.
Per cert, aprofito l’ocasió per justificar-me per la llicència de prendre'm un cap de setmana extraordinari. Us confessaré que a mesura que em faig gran, malgrat tingui el cor jove i el cervell amb empenta i plena forma, em costa de ser fidel al lema del blog: “REFLEXIONAR DIENT LES COSES NETES DE POLS I DE PALLA”. Estic tan acollonit, francament, veient com aquell món que tenia un sentit, uns valors i unes il•lusions per les quals valia la pena lluitar, se li està corsecant l’ànima, la tendresa i la innocència, que cada vegada amb més freqüència necessito recarregar piles per ser capaç de reflexionar sense vomitar. Ara mateix acabo de saber que un lladre confés com en Montull ha ofert un tracte al fiscal del cas Palau: l’exoneració de la seva filla a canvi de remoure amb llum i taquígrafs tota la merda sobre les mossegades de CDC a les contractacions d’Obra Pública. Sincerament, no m’hi veig amb cor de reflexionar sobre aquest i d'altres bassals. De seguida que pugui, ja ho faré, no patiu, perquè no me’n podré estar. Però encara necessito uns quants dies de repòs... És molt trist tot plegat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada