LES SEGONES OPORTUNITATS I LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS -

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Divendres 24 febrer 2017)

●LES SEGONES OPORTUNITATS I LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS - La igualtat d’oportunitats és un dret reconegut a bastament: tots hauríem de ser iguals davant la llei sense cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social. Aquesta és la partitura, però a l’hora de transformar-la en musica resulta que cada dia trobem persones perjudicades a causa de normes, pràctiques o maneres de fer les coses que, barroera o subtilment, discriminen uns ciutadans d’altres. No cal fer-ne un llistat d’exemples concrets, perquè tothom sap de què parlo, inclús potser per pròpia experiència. Massa vegades “a igualtat de condicions”, la balança no sempre és imparcial i objectiva, sinó que sovint es decanta per impulsos purament subjectius, com poden ser la manca d’empatia o, simplement, no tenir padrins prou persuasius o amics comuns. Dit això, si suspenem en quan a igualtat no és pas que traguem millors notes en l’assignatura de les segones oportunitat.

En efecte, Espanya està pràcticament a la cua dels països europeus que ofereixen segones oportunitats als ciutadans, tant en activitats mercantils com en les privades. Per exemple: aquells emprenedors que en un moment donat les coses pinten bastos perquè no poden afrontar els compromisos de pagament adquirits sense l'ajuda d'unes bones crosses per a sortir-se’n. Reiteradament el FMI ha reconegut que juntament amb Bulgària, Hongria i Croàcia, Espanya és l'únic país europeu que no compta amb una normativa que permeti a Pimes i Autònoms veure condonats els seus deutes perquè sota certes condicions, puguin seguir desenvolupant la seva activitat. L'organisme està tip de recomanar al Govern de Madrid que introdueixi legislació tipus fresh start, que consisteix en permetre els emprenedors quins negocis no han prosperat tal com esperaven, beneficiar-se del criteri que els deutes es paguen sempre, si es pot; però que quan no es pot, s'ha de distribuir la pèrdua entre el deutor i el creditor, distingint entre els bons i els mal pagadors. És a dir, entre qui ha arribat a la fallida per males arts i qui ho ha fet per un canvi de circumstàncies externes.

A la meva manera de veure, perquè la igualtat d’oportunitats s’estengui a tothom, s’hauria d’ampliar la legislació de segona oportunitat als consumidors individuals i a les famílies sobre-endeutades, ja que en aquest aspecte també estem a la cua, com s’ha fet palès en la recent crisi econòmica. Som un dels pocs països desenvolupats que obliga les persones a carregar durant tota la vida amb els deutes derivats d'un crèdit o d'un préstec hipotecari, encara que s'hagi entregat el bé hipotecat. Mentre la legislació i la pràctica quotidiana no encoratgi aquells que pidolen confiança per a tenir una segona oportunitat, es condemnarà moltes persones a viure com un fracàs personal el que en molts casos no és més que la conseqüència de circumstàncies sobrevingudes. Un sentiment de fracàs que es viu, a més a més i no només en el món empresarial, com un estigma social. I que afecta també el sistema educatiu, cada vegada més esbiaixat a favor de l'excel•lència, tendint a ignorar l'esforç dels que en queden temporalment al marge.