PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dilluns 6 febrer
2017)
● DELS BADOCS EN SURTEN
LES CARBASSES .- Un dels frares que, com a molts de la meva lleva de
postguerra, ens varen fer de mestres, no parava de repetir-nos-ho sempre que
ens distrèiem a classe. I quan ens quedava penjada alguna assignatura de juny per
setembre, els pares li manllevaven el mantra, engargamellant-nos que per culpa
de caçar mosques enlloc d’aplicar-nos quan tocava, ens passaríem l’estiu
estudiant. Aquesta referència a temps reculats, potser és la que millor em
serveix per intentar entendre el que li està passant avui a bona part de la classe política
espanyola, respecte d’una assignatura que sembla han oblidat: la democràcia.
Devien badar tant quan teníem d’estudiar-la que tot sovint demostren que no se
saben la lliçó, i fan uns ridículs tan espantosos que aviat no tindran prou
armaris per amuntegar les carbasses que es van guanyant. Això sí, cada vegada
que la vessen molt, prometen que aniran a classes de repàs per recuperar el
temps perdut; però al cap de cinc minuts ja se’n desdiuen. Qui sap si perquè es
hi fa vergonya confessar que els hi agradava més estudiar l’absolutisme del segle
divuit que no pas els principis de la revolució francesa i la declaració dels
drets humans. Però no, és més probable que pensin: què coi ens han d’ensenyar
uns mestres que o bé repapiejaven o tot just han sortit de l’ou?
A aquests badocs crec
que els faria profit llegir el comentari que ahir va escriure’m la bona amiga i seguidora del meu blog, Maria-Jose
Loos Maynou: “... Personalment
lo que més em xoca i pot ser per la meva formació i mentalitat nòrdica, és la
falta total de lo que se’n diu diplomàcia en l’àmbit polític; no en trobem en
cap lloc, ni en política municipal per començar repleta de petits dictadors de "poca monta",
i si pugem els esglaons encara menys. No existeix el concepte de polític =
servei, ni es considera un honor poder servir. Quan els polítics estan ancorats
en maneres de fer de l´edat mitjana, perquè és lo que han fet fins ara, arribar
al segle XXI té de ser una reconversió poc imaginable per molts “visto lo visto”.
Un polític sense diplomàcia mai serà un bon polític i tenim cada perla ....”
A la meva manera de
veure, avui tots els badocs de qui parlava s’arrisquen a recollir una de les
carbasses més sonades dels darrers exàmens: davant més de quatre-cents
periodistes de tot el món que en donaran testimoni, el govern d’Espanya en ple
segle XXI arrossega als tribunals a polítics electes i demòcrates de nom i de
fets, acusant-los de posar en pràctica el punt estrella del programa electoral
amb que varen guanyar les eleccions: que els catalans poguessin exercir el dret
a decidir, possibilitat a la que es van acollir dos milions llargs de ciutadans,
sense cap incident ni desordre. Si en Rajoy i companyia no haguessin badat quan
explicaven a classe la lliçó sobre la democràcia, ara no l’haguessin fet tan
grossa com demanar la inhabilitació política de quins no van fer res més que
treure les urnes al carrer, perquè qui volgués expressés com pensava sobre el
futur de Catalunya. Em fotria un fart de riure si algun d’aquests jutges, que
els badocs són tan temeraris de pensar que els tenen domesticats,
sorprenguessin el Govern absolent tots els querellats. Em fotria un fart de
riure a la salut d’un Govern carbassejat en democràcia, però em trauria el barret i saltaria
de joia en comprovar que aquest país té futur democràtic, malgrat els badocs, i
que la independència de la Justícia envers l’Executiu és indiscutible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada