VENTRES DE LLOGUER, BEBÈS A LA MIDA PER A VIPS.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimarts 31 gener 2017)

* Aquesta reflexió la van llegir ahir 686 persones, entrades verificades directament des del control del blog o confirmades amb un “m’agrada” o un comentari al mur a Facebook. Estadística del mes de gener, segons les mateixes fonts: 22.272 lectors *

● VENTRES DE LLOGUER, BEBÈS A LA MIDA PER A VIPS.- Sempre m’ha escandalitzat que havent-hi al món 130 milions d’orfes en espera que algú els aculli a casa seva –ep!, res de demagògia, dades de l’ONU, poca broma! -, recórrer al mètode “ventre de lloguer” per reproduir l’espècie tingui una “clientela” en alça. I he escrit clientela conscientment, amb segones de canvi; perquè vull deixar ben clar, des de bon principi de la reflexió d’avui, que situo el mètode en qüestió en l’àmbit estrictament comercial, i no pas en el de la reproducció assistida experimental; que la dona convertida en simple màquina expedidora de bebès, com una mercaderia feta a mida, malgrat es deixi “usar” per diners, no crec que ho faci a gust; i finalment que no se’l poden permetre totes les butxaques un “servei” tan a la carta. Però vet aquí que si les senyores de la Cup no ho eviten – no crec que el feminisme que prediquen accepti la pràctica dels “ventres de lloguer” -, la consellera Meritxell Borràs farà aprovar en el consell d’avui una disposició o com se’n digui, perquè els funcionaris de la Generalitat que hagin accedit a la “gestació subrogada”, un eufemisme fastigós per estalviar-se la vergonya de dir les coses pel seu nom, puguin gaudir dels mateixos drets de permís per paternitat que la resta dels ciutadans que augmenten la família per mètodes més convencionals. Amb aquesta arbitrarietat reguladora, la consellera al meu parer es fica de peus a la galleda dues vegades consecutives. La primera, en establir una clara discriminació positiva a favor dels ciutadans funcionaris de la Generalitat i en perjudici de la resta que es busquen la vida com poden. La segona, perquè subliminalment tolera una pràctica no regulada legalment, mitjançant la qual s’explota dónes - vés a saber d’on i sota quins condicionants de necessitat extrema -, en benefici de quatre intermediaris que s’hi fan la barba d’or amb aquest negoci més a prop de la màfia que de santa Teresa de Calcuta..

D’altra banda, d’aquells 130 milions d’orfes que estan en capella de que els hi toqui la rifa de l’adopció, el 95% ja estan una mica gambats i no fan tanta il·lusió com un nadó, i un percentatge indeterminat d’aquests, però que em sembla important com a referència, pateixen algun tipus de “tara”. Tanmateix, una dada que també ignorava, és que els infants sans en tots els sentits, molt poques vegades són abandonats pels pares o per la família; detall significatiu que potser explicaria el drama de les adopcions truncades, és a dir de les criatures que són retornades als serveis socials al•legant que alguns nens tenen problemes d’arrelament relacionats amb el seu passat. No se’n parla massa, però a Espanya, on les adopcions a l’estranger són un fenomen relativament tendre, s’estima que en els darrers deu anys unes 500 adopcions han fracassat; però en altres països amb més tradició en aquest aspecte, el fracàs també és preocupant: Holanda(5%), Suècia (6%), Gran Bretanya (11%) i França (1,5%)... Hi ha dos llibres al mercat – “Els nens no venen de París” i “Mala mare” -, que tracten aquests drames domèstics cada dia més freqüents, en els quals es fa palès que les famílies que es veuen incapaces de fer-se càrrec dels fills adoptats ho viuen en silenci, amb sentiments de culpa i de frustració. És possible que aquesta sensació fa que aquells que s’ho poden permetre – perquè no és que sigui un mètode només per VIPS però poc se’n falta -, opten per buscar un ventre de lloguer baratet i discret, a l’empara de legislacions més tolerants. Per totes les raons que he escrit al començament, no hi puc estar gens d’acord, i m’agradaria que el govern del meu país s’ho rumiés dues vegades abans d’obrir la mà; però sobretot, que si creu que ho ha de fer per clientelisme, que no sigui a mitges, afavorint només a una part de la ciutadania que es troba en les mateixes condicions. http://tabrilde.blogspot.com