QUAN FA EL TEMPS QUE TOCA, FA BON TEMPS.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dilluns 16 gener 2017)

● QUAN FA EL TEMPS QUE TOCA, FA BON TEMPS.- I a l’hivern toca fer un fred que peli. I no cal esquinçar-nos els vestits i gemegar, com si l’apocalipsi estigués a la cantonada, cada vegada que gela una mica més del compte o fa una calorada que et deixa baldat. La qüestió és que ho faci quan toca, i no fora de temps. Em fan riure alguns meteoròlegs televisius, que de la predicció en fan un drama cada vegada que les isòbares i els fronts s’esveren, i s’inventen paraules enrevessades que, si ets aprensiu, et deixen ben amoïnat; però encara m’ho passo millor l'endemà, quan s’ha vist que no n’hi havia per tant, escoltant les explicacions que s’empesquen per justificar que no varen fer dòmino, com si també no encertar-la fos la fi del món. Si voleu que us parli amb franquesa, per res del món voldria donar la cara a la tele per a una predicció meteorològica, sabent que l’endemà em tibaran la màniga de la jaqueta uns quants d'empipats. Perquè m’hi repensés, hauria de canviar molt el tarannà dels espectadors, jo el primer, que ens mirem l’home o la dona del temps com si fossin l’oracle, i ens agafem un simple pronòstic com si fos paraula de Déu. Per a no emportar-te cap disgust, cal relativitzar la predicció del meteoròleg de torn i prendre-te-la com una simple referència, però sense refiar-te’n del tot per si de cas. I no obsessionar-se amb el canvi climatològic, que això sí que és irreversible encara que en Trump se’n rigui com fan tots els ignorants; és irreversible, però no afecta encara el dia dia meteorològic, i les fredorades d’ara o les calrades de l’estiu continuaran sent cícliques i estacionals. Finalment, no em puc estar de retreure als homes i dones del temps que semblin dirigir-se més a l’audiència urbanita que no pas a la rural, serà perquè aquests ja consideren normals temperatures sota zero, mentre que a Barcelona el dia que gela o neva, és una tragèdia..

A la meva manera de veure, però, a vegades convindria treure el nas al nostre refranyer popular i comprovar que a pagès més que mirar que diuen els de tele, es queden una estona encantats mirant el cel, on hi tenen un veritable tractat de meteorologia simplista, digne però d’ésser estudiada. Us en deixo unes quantes mostres: Lluna amb cèrcol porta vent / Rotllo gros a la lluna, pluja tot d’una / Si vols cebes grosses, planta-les en quart creixent / Civada sembrada en lluna nova surt blanca. En lluna vella surt negra / Quart minvant, porta infant; lluna plena, porta nena / Sutge per la xemeneia, pluja a terra / Mai plou de tan bona gana com quan plou de tramuntana / Pluja de llevant, no deixa res davant / Quant canta molt el gall, aigua s’apropa / Arc de sant Martí al matí, la pluja ja és aquí. A la tarda, la pluja ja es passada / Aigua per sant Joan, celler buit i molta fam / Cel de panxa de burra, pluja segura / Vent de llevant, porta aigua al davant. Vent de llebeig, d’aigua no en veig / Vent berguedà, ni plou ni s’està / Quaresma ventosa, collita grossa. Però si massa en fa, ni palla ni gra / Quan el vent baixa del Port, no falta mai neu a Sort / Quan el Montseny fa capell, no et fiïs d’ell / Quan els núvols fan bassetes, a la terra hi ha pastetes / Si Montserrat els núvols han tapat, aigua del Llobregat / En temps de fred, val més una gorra que un barret / Boirina pixotera, torna-te’n enrere... I així podríem passar-nos-hi tota la nit.