MOLTA FRESSA I POCA ENDREÇA, A VIC

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Divendres 6 de gener de 2017)

● MOLTA FRESSA I POCA ENDREÇA, A VIC.- Després de la retransmissió de la cavalcada de Reis des de Vic per part de TV3, vaig comptar amb prou feines una dotzena dels polèmics fanalets estelats. Suposo que des dels cercles polítics de Madrid i de les seves sucursals barcelonines no es buscaran ara tres peus al gat, fent córrer que els càmeres de TV3 obeïen consignes “de dalt” per a no enfocar-los massa, perquè ja seria casualitat que en cap primers plans del públic del recorregut i el de la plaça major n’apareguessin tan pocs dels mil cinc-cents que, segons els organitzadors de la iniciativa, es van posar en circulació. Per tant, dedueixo de tot plegat que no n’hi havia per tant, ni per un costat ni per l’altre, d’esverar el galliner. Els que varen alertar maliciosament, inclosa la premsa embrolladora, de la suposada manipulació política de la mainada catalana que s’orientava per anar a esperar els Reis d’Orient amb un fanalet independentista a les mans, no només pixaven fora de test sinó que estaven encenent, una vegada més, el misto d'una calumnia no gratuïta amb el clar propòsit de calar foc a l’odiat sobiranisme. Agafant el rave per les fulles, com passa cada dos per tres entre els gelosos guardians a sou de la Constitució d'uns quants, que quan engeguen una brama malintencionada els hi surt el tret per la culata, ahir també es varen retratar vestits de mala fe, tot solets. Des de fa quatre anys que a Vic uns quants nens acompanyats dels seus pares i avis reben els Reis d’Orient amb un fanalet estelat o no, i no se’n feia safareig a Madrid ni forrolla a Catalunya. Pràcticament, era un gest que passava desapercebut. Però enguany que la televisió autònoma es proposava trametre en directe una de les cavalcades més genuïnes de les Nits de Reis catalanes, ja la vàrem tenir armada! Des de Madrid cridant a rebato i des de Catalunya, caient com uns rucs en la provocació, responent mobilitzant el Sometent.

Però vet aquí que no n’hi havia per tant de fer el gamarús els uns – inclòs tot un president del govern, com si la qüestió dels fanalets de Vic fos un afer d’Estat –, esquinçant-se les vestidures i escandalitzant el personal amb la denuncia de adoctrinar políticament les criatures, i els altres embolicant-se en llibres de cavalleria, barrejant la gimnàstica amb la magnèsia. Què n’hem tret de tota aquest “episodi nacional”? Doncs que els escalfabraguetes de Madrid s’han quedat amb un pam de nas veient com ni a la cavalcada de Vic ni a cap altre de Catalunya apareixien nens adoctrinats ni manipulats, sinó que la normalitat i tranquil•litat fou absoluta, en tots els sentits. En canvi, s’ha de lamentar per enèsima vegada que la zitzània escampada des de Madrid, i de les sucursals centralistes des de Catalunya estant, sembri la discòrdia entre els sobiranistes i s’hagi escenificat el sainet de les discòrdies entre aliats amb pell molt prima. Calien les declaracions oficials d’Òmnium i els estirabots de destacats peixos grossos, com en Rufian, i unes quantes rèpliques desafortunades des de les trones tertulianes? Als catalans no sé si ens pertoca aquella dita de “tants de caps tants de barrets”, però del que no hi ha cap dubte és quan alguns pontifiquen des de les tertúlies mediàtiques o des dels faristols dels partits, semblen portar un cadell d’oracle dintre el cos. Ens ho hem de fer mirar això de caure tan sovint de quatre grapes, en les provocacions dels que només busquen embrollar la troca per treure’n profit de les avinences tan desavingudes dels polítics catalans. Si enlloc de anar tan cremats per com els successius sondeigs electorals posicionen cada partit, mentre el procés estigui en marxa només tinguéssim ulls per arribar a la meta colze contra colze, potser algun dia ho aconseguiríem. Però mentre aprofitem cada circumstància per “marcar paquet”, fins i tot per tan poca cosa com un trist fanalet, no busquem a fora les raons per les quals no s’aconsegueix trencar el sostre de partidaris decidits de la independència.