JO NO HAGUÉS POGUT ASSASSINAR ELS DOS AGENTS FORESTALS.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Diumenge 22 gener 2017)

● JO NO HAGUÉS POGUT ASSASSINAR ELS DOS AGENTS FORESTALS.- I no pas perquè sigui incapaç de matar ningú a sang freda, o perquè sigui un paio de principis, sinó per una raó molt més senzilla: perquè mai em posaria una arma de foc a les mans. Encara que sembli una ximpleria a primera lectura, si ho reflexioneu una mica us adonareu que sense l’escopeta no hi hagués hagut crim. Tant li fa si el paio que va disparar estava sonat o no: per molt que no girés rodó, el problema continua sent l’escopeta, ja que sense l'arma a les mans la sang no hagués arribat al riu. És a dir: el problema, francament us ho dic, és que a un paio que no girava rodó del tot se li permetés tenir llicència d’armes. No hi doneu mes voltes i, sobretot, no en traguéssim ara conclusions equivocades esquitxant tot el col•lectiu de caçadors, perquè els caçadors són bona gent llevat que se’ls hi pugui girar el cervell en un moment donat, possibilitat que precisament s’ha de prevenir sotmetent-los a un bon examen psicotècnic professional i periòdic, i no només per cobrir l’expedient administratiu del permís, mirant a més a més que surti “baratet”, per a no perjudicar el cost del tràmit. El conseller de l’Interior ha recordat a la Guàrdia Civil, que en té la competència dels permisos d’armes, que convé revisar els protocols perquè no sigui cas que estiguin rovellats o tinguin teranyines o, simplement, s’hi hagin fet forats, perquè de que ens puguem refiar que es fa bé i no falla per cap cantó, en pot dependre la vida d’una persona.

A la meva manera de veure, doncs, pel que he escoltat i pel que he deduït parant l'orella, aquesta qüestió dels permisos d’armes – i no em refereixo ja només a les de caça – no sembla que estigui prou endreçada i si no es mira prim, ara que hi som a temps, algun dia es poden repetit tragèdies com les d’ahir. Per altra banda, em temo que la defensa del paio que s’ha declarat culpable d’haver rebentat el cervell als dos agents rurals, sense pensar-s'ho dues vegades, recorrerà a tots aquells arguments de llibre - impuls incontrolable, acalorament, confessió espontània o qualsevol altra excusa de mal pagador que se li acudeixi - per intentar rebaixar la pena de l’assassí. Hi té tot el dret, segons la Constitució. Inclús no m’estranyaria que, per poc hàbil que sigui en l’exercici de l’advocacia, busqui una atenuant del crim derivant part de la responsabilitat envers els psicòlegs que li varen fer l’examen, ja que si haguessin estat més per la feina, qui sap si se li hagués detectat al paio que no estava en condicions de posseir una arma, i si no l’hagués tingut a les mans els dos agents rurals encara estarien vius. Perquè vist i debatut tot plegat, bona part de la solució al problema de les llicències d’armes, rau en que no s’atorguin a ningú sense haver passat un psicotècnic amb cara i ulls. Els que no pensin com jo que ho diguin, perquè els seus amics i coneguts procurin no acostar-se'ls-hi si porten armes.