DIGUEM-HO CLAR: FER SERVIR LES PENSIONS COM ESPANTALL, ÉS DE MALES PERSONES

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 2 setembre de 2016)

● DIGUEM-HO CLAR: FER SERVIR LES PENSIONS COM ESPANTALL, ÉS DE MALES PERSONES.- Ja sol passar que en capella d’eleccions o, com ara emmerdats en el fangar de la investidura, els polítics de poca volada i pocs miraments desenterrin espantalls per fer por o xantatge emocional als electors o als sectors més fràgils de la societat, perquè es posin nerviosos els hi facin la farina blana, si no volen anar de mal en pitjor. La gentussa política – perdoneu, però els que actuen d’aquesta manera no es mereixen  altre qualificatiu ni cap respecte – que “juguen” amb les pensions cada vegada que els convé pressionar una part de la ciutadania més sensible i feble, perquè els hi faci costat amb l’excusa que ells són l’única garantia de manteniment del seu modus vivendi després de la jubilació o d’una invalidesa, em fan fàstic ja que la seva conducta és pròpia, més que de polítics dolents, de males persones. Encara recordo la perversa i retorçada Alícia Sanchez-Camacho i alguns dels seus escolans d’amèn, peregrinant de residència en residència i de casal en casal, no fa pas tant de temps, sembrant el dubte entre la gent gran que si guanyaven les eleccions “els dolents” dels socialistes o els “dimonis” dels comunistes, els pensionistes haurien d’anar a cobrar al riu. I el problema és que molts s’ho van creure i els hi feren confiança, tapant-se el nas o no, perquè tenien pànic de quedar-se amb el cul a l’aire. I és que quan s’és gran i es compta només amb els dits la mà per arribar a fi de mes i permetre’s alguna petita alegria de tant en tant, que la pensió estigui en perill desestabilitza, indigna i fins i tot fa renegar d’alguns principis.

Avui, la vice-presidenta en funcions del govern ha oficialitzat, després del consell de ministres, el rumor que bramava feia dies: si els socialistes no baixen del burro, a part d’obligar els ciutadans anar a votar un dia tan senyalat com el de Nadal, seran també els culpables de que no hi hagi pressupost per pagar les pensions. Si aquesta còpia lletja de la senyoreta Rotenmeyer tingués un mínim de sensibilitat i d’honestedat política, abans d’alarmar la gent gran amb una amenaça tan fastigosa com que les seves pensions pengen d’un fil si el Sr. Rajoy no governa, hauria d’haver anunciat que si no hi havia govern en vint-i-quatre hores els diputats, senadors, delegats i tots els paràsits amorrats a la menjadora de la política deixarien de percebre, sous, dietes i complements. A part de ser molt més raonable aquest discurs, potser seria la manera de trobar-li el desllorigador a un sainet que ja dura massa i que ens ha convertit en la riota de mig món, plats trencats que si no s’espavila la gent gran pagarà car l’any vinent. Si el jovent indignat es capaç de col•lapsar les xarxes amb tones de tuïts de protesta, per què no podem fer-ho els pensionistes també, tan massivament que obliguem a aquesta trepa de galifardeus que els hi caigui la cara de vergonya? Ens hem deixat massacrar les pensions contributives, escarnir els compromisos de revaluació anual i congelar el poder adquisitiu de per vida al miserable 0,25%. No els hi hauria de quedar clar d’una vegada que s’ha acabat el bròquil? Jo ja ho he fet, penseu-hi una mica si no val la pena de fer-ho tots.