EN CAP DEMOCRÀCIA S’ÉS VIST QUE UN ELECTE SIGUI INHABILITAT PER FER POLÍTICA

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (tarda de dijous 22 setembre de 2016)

● EN CAP DEMOCRÀCIA S’ÉS VIST QUE UN ELECTE SIGUI INHABILITAT PER FER POLÍTICA.- Tinguem-ho clar com si fos el parenostre, perquè en cas contrari ens embolicarem entrant en un joc-parany que no ens convé: discutir de legitimitats amb tramposos. Sembla ser que el diputat Homs té totes les cartes perquè la Fiscalia demani en ferm al Tribunal que se’l despulli de les prerrogatives de representant d’una part de l’electoral i se’l capi de drets civils durant una bona temporada, pel delicte de “fer política” en nom dels que el varen votar i en la seva estricta condició de polític. Sovint ens queixem de manca de lideratge i de capacitat dels polítics per agafar les regnes d’una situació complicada, i d’excés de líders messiànics que des dels cartells electorals prometien un nou demà als qui tinguessin el coratge de fer-los confiança i es cagaren a les calces arribat el moment de complir. En el cas que ens ocupa, el govern tenia l’encàrrec majoritari de l’electorat - per executar la reivindicació popular majoritària del dret a decidir -, d’esbrinar mitjançant una consulta democràtica, participativa i en principi no vinculant quants catalans es decantaven per posar fil a l’agulla d’un procés de secessió i quants preferien mantenir l’estatus quo, sota diferents fórmules d’encaix amb l’Estat espanyol.

A la meva manera de veure, doncs, pretendre que els fiscals dependents del govern de l'Estat burxin el poder judicial, independent per definició i en molts casos també per convicció dels propis togats, a que amorrin els polítics que no varen fer res més que atiar una acció legítima en política, al quarto de les rates de la inhabilitació sona a aberració i a heretgia democràtica. En política, tots els plantejaments polítics són legítims mentre siguin pacífics i responguin a la voluntat d’una part del poble, oimés quan aquesta voluntat és manifestament majoritària. Que jo sàpiga, no hi ha manera més pacífica de resoldre un conflicte polític que sotmetent-lo al veredicte de les urnes, i cap polític pel fet de liderar aquest capteniment pot acabar a la presó o privat del dret a representar els seus electors. Si acceptem encara que sigui en clau de debat aquesta possibilitat, tanquem la porta i fotem el camp com més lluny millor d’un país que està més mort que els morts del cementiri. I que consti una cosa, per acabar: no és que el senyor Homs em tingui precisament encaterinat, sinó més aviat al contrari. Si he escrit el que he escrit no és perquè li degui res ni perquè sigui de la meva corda. Exactament el mateix escriuria en el cas que qualsevol altre polític fos la víctima. I aquesta precisió em sembla molt important, perquè com us deia al principi per definició en cap democràcia un càrrec electe pot ser inhabilitat per fer política.