PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 7 de
març 2016)
● VIDEOJOCS SANGUINARIS.- A la meva
manera de veure, que s’ha anat una mica massa lluny, per fidelitzar una
clientela adolescent que vol quanta més acció millor, ho fa palès que avui dia
hi ha videojocs molt violents a l'abast de qualsevol menor perquè malgrat hi ha
un protocol d'edats, la majoria dels pares es conformen amb tenir entretinguda
la canalla. La condició sanguinària dels jocs no respon a una perversió de la
indústria sinó, d’una banda, a la possibilitat tècnica de ser cada vegada més
realistes en la recreació d’aventures i a la morbositat de protagonistes com el
parricida de la catana o l’assassí de la ballesta. La qüestió, però, és: la
violència que acapara en general espais en teoria lúdics en el cinema, en la
televisió i en els videojocs, és responsable de la violència real a la vida
quotidiana? És a dir, influeix aquesta violència gratuïta en els esperits
sensibles de jovent inexpert, fins al punt a induir-lo a confondre aquests
episodis de ficció amb la vida real? Es podria acusar als directors i
productors, que recorren a la sang i fetge, com si es tractés d’una de les
belles arts, de corruptors de menors? Això abans no passava, diuen els
puristes. Però s’equivoquen, això sempre ha passat. La violència forma part de la cultura, de la història
i de la religió des de sempre. Els sacrificis rituals per aplacar els déus –
Abraham posant el ganivet al coll d’Isaac, per exemple – eren tolerats sense
crítiques; i les tragèdies gregues - com Edip rei, sense anar més lluny – a cas
no encenien entre el públic més influenciable el desig de tallar colls o
d’arrencar-se els ulls?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada