PROPOSTA DE REFLEXIÓ (diumenge 13 de
març 2016)
● SI FOSSIN MÉS LLESTOS... No burxarien
com bruixots l’entorn sobiranista per trobar qualsevol esquerda legal per
llançar-se al coll dels infractors d’una legalitat inventada a conveniència
d’uns interessos partidaris i ideològics, expressament dissenyada en aquest cas
per fer la traveta a simpatitzants de l’estelada com ara als alcaldes que varen
“desobeir” la consigna governamental de despullar els balcons dels Ajuntaments
o dels col•legis electorals d’aquesta versió tan odiada de la senyera, per a no
“contaminar” les votacions. Però fent desfilar pel jutjat a tots aquests
mesells torracollons, per exemple a la batllessa de Berga, només aconsegueixen
l’efecte contrari del que perseguien: multiplicar per tot arreu on tenen lloc
aquestes compareixences repressores, manifestacions de suport als investigats i
de rebuig als sectaris promotors d’intimidacions absurdes. I, de rebot, tota
aquesta trepa de patriotes arnats engreixen els cens independentista - equilibrant
així les baixes que un moviment democràtic pateix per les inevitables
dissidències internes -, i tot plegat per acabar fent el ridícul quan, a la
llarga, els tribunals no tenen més remei que arxivar els deliris persecutoris
d’uns quants xarlatans que no veuen més enllà del nas, perquè al rellotge no li
han canviat l’hora des de fa un segle. Si fossin més llestos i no tan
carallots, intentarien entendre perquè una quantitat considerable de ciutadans
catalans malda perquè a la seva comunitat autònoma se li reconegui el rang de
nació històrica, i buscarien la manera de conviure civilitzadament amb aquest
sentiment sobiranista que reivindica pacificament el dret a decidir, enlloc
d’entretenir-se inventant excuses per impedir que els punyeters catalans no
puguin ni esternudar sense demanar permís. És clar que si fossin més llestos no
estarien emmerdats fins a les celles de corrupció, i la seva estimada pàtria no
faria riure a mig món gràcies als seus acudits de pallassos fracassats.
● SI FESSIN LA SEVA FEINA... Si els
tribunals es dediquessin a treure’s la son de les orelles, desencallarien la
feina ordinària que se’ls hi acumula damunt els taulells i armaris saturats
d’expedients a mig resoldre - que emmascaren l’eficàcia de la justícia,
convertint-la en una eina tan lenta que, en la pràctica, no serveix per res -,
i no perdrien el temps, obeint les ordres del govern de torn, buscant tres peus
al gat als polítics, com en la causa oberta pel suposat cobrament il•lícit, per
part d’una quarantena d’alcaldes catalans, de compensacions per assistir a
reunions de treball de la Federació de Municipis de Catalunya. Ara que el TS ha
confirmat l’arxiu definitiu d’un desgraciat procediment que va aixecar tanta
polseguera, tothom es fa el longuis tirant pilotes fora; però si repasséssim la
hemeroteca veuríem que durant setmanes les ones i els papers anaven plens de
judicis de valor - vomitats per polítics i politòlegs - sobre una qüestió que
no tenia més que importància que la que els carronyers li volien trobar per fer
bullir l’olla. Recordeu aquella quasi frase feta: “potser no és delicte, però
sí una falta d’ètica”, que no se l’estalviava ningú de repetir com lloros?
Doncs el Tribunal Suprem ha donat una bona estirada d’orelles a fiscals i jutges
complaents, per agafar temeràriament massa sovint el rave per les fulles. Com
diu l’alcalde de Solsona, un dels imputats exonerats del pecat: “... voler fer
creure que tot està podrit es fer un flac favor a la lluita contra la
corrupció”
● SI NO ENS PRENGUESSIN TANT EL PÈL... Si com
va denunciar ahir el conseller d’Economia Oriol Junqueras, el diferencial en
concepte d’interessos que aplica l’Estat a les autonomies quan manlleven diners
a través del FLA, ha suposat a Catalunya l’any passat una morterada de 380
milions d’euros de pèrdues, potser podrien els polítics jacobins començar a
entendre per quina raó els catalans en tenen el pap ple de les continues
aixecades de camisa dels governs centrals, siguin del color que siguin. Amb els
diners que s’han hagut de pagar en concepte d’interessos, pels teòrics
“préstecs” de l’Estat amb diner que ha recaptat dels catalans, n’hi hauria de
sobres per aplicar el pla de xoc social imprescindible per alleugerir els
efectes de la pobresa. Però el que dol més i et fa sentir impotent i escarnit,
és que aquests diners que presta el govern central a les autonomies, en Rajoy
l’ha anat a pidolar al Banc Central Europeu que els hi deixa a un interès tècnic
del 0,05%, mentre que quan Madrid el posa a disposició de Catalunya aplica un
interès d’usurer: 16 vegades més elevat. Si no ens haguessin pres el pèl tantes
vegades, potser la meitat dels catalans – qui sap quants més de la meitat, si
es fes un referèndum com Déu mana – no estaria disposada a partir peres i tocar
el dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada