SENYOR RAJOY, EN EL MEU NOM NO

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dissabte 12 de març 2016)

● SENYOR RAJOY, EN EL MEU NÓM NO.- No li discutiré a cap polític que, dintre les quatre parets del seu partit o parlant en nom d’aquest partit, opini com li roti mentre no pretengui imposar-me la seva manera de pensar. Però quan aquest polític, revestit amb la túnica de governant, pretengui executar qualsevol iniciativa en representació del país, al marge del poble i a l’esquena dels parlamentaris o desafiant-los directament menystenint el seu deure de controlar tot allò que fa el govern, a mi me la porta fluixa, per dir-ho francament. Perquè hi ha qüestions delicades, sobretot en matèria de política exterior, en que un govern - inclús si tingués majoria absoluta que no és el cas - no pot comprometre’s en nom de tots els ciutadans, sense comptar amb el vist-i-plau de la Cambra de Diputats. Oimés ha de respectar aquesta regla de joc – no per cortesia sinó per obligació – quan el govern és un ànec coix que està en funcions, i al seu líder els darrers resultats electorals l’han posat de cara a la paret per incompetent, sapastre i borni per no veure la corrupció supurant al seu entorn.

A la meva manera de veure, senyor Rajoy, vostè no pot asseure’s amb els seus socis europeus i ratificar unes decisions humanitàriament vergonyoses i que políticament són un nyap, per treure’s de sobre durant unes setmanes el problema dels que cerquen asil, comprant a preu d’or la complicitat de Turquia - que a bodes la conviden, si el favor que li demanen li serveix per posar una bota i quelcom més sobre el sol comunitari – i de d’una Grècia domesticada – que fent tentines econòmiques i tenint l’espasa de Damocles de la fallida sobre el cap no pot aixecar gaire la veu -, per confinar i vegetar en immensos camps de concentració la turba de fugitius que Europa no vol veure ni en pintura. Aquesta és una decisió, senyor Rajoy, que portarà molta cua i conseqüències molt dolentes, tantes com aquella invasió de l’Irak que va recolzar el seu predecessor Aznar, en contra de la voluntat del seu poble, i que va ser l’error monumental que va obrir les portes del desastre mundial actual. El pacte contranatural d’Europa amb Turquia per aturar l’allau d’immigrants, és un error històric d’incalculables conseqüències, ja que suposa en el millor dels casos, per dir-ho ras i curt, pa per avui i fam per demà. Vostè, senyor Rajoy, i els seus escolanets d’amén, ja han dit per activa i per passiva, que no tenen cap intenció de consultar res de res als diputats i que tiraran pel dret, fent allò que li manin els seus socis europeus, que el tenen agafat pels dallonses ja que hi està endeutat fins al cap de munt. Bé, doncs, sàpiga senyor Rajoy, que no li autoritzo que signi aquest disbarat en nom meu.