GENOCIDI PASSIU, SOTA LLUM I TAQUÍGRAFS

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 10 de març 2016)

● GENOCIDI PASSIU, SOTA LLUM I TAQUÍGRAFS

Escrivia l’Amat Piniella, en el pròleg del seu llibre “K.L.Reich”, que “fins a la caiguda d’en Hitler no es va posar al descobert tota la magnitud de les atrocitats comeses durant els tretze anys de nazisme. Fou aleshores que les informacions, els documents trobats, les estadístiques, la fotografia i el cinema, els processos de Belsen, Dachau i Nuremberg i el testimoniatge dels qui ho visquérem i fórem rescatats amb vida, s’abocaren en prova incontrovertible d’aquells fets monstruosos”. Malgrat molts més alemanys dels que ho van reconèixer, sabien per força que es deportaven jueus i gitanos a camps d’extermini - perquè les “saques” els hi passaven sota el nas -, la resta del país i el món sencer ignorava el genocidi que s’estava perpetrant perquè, evidentment, la premsa no hi estava convidada als crematoris. Ben al contrari d’avui, que aquest disbarat humanitari que convencionalment s’anomena “crisi dels refugiats”, els mitjans d’informació, sobretot els més sensacionalistes, per raons obvies hi suquen pa a totes hores i transmeten, en viu i en directe, l’evolució d’un genocidi passiu amb tots els ets i uts. Un genocidi que ja ha consumit les ànimes d’uns cossos humans cansats de veure’s esllanguir, amb poques esperances de sobreviure gaire més, fugint sense parar cap enlloc.

Per primera vegada en la història, la humanitat podrà recrear-s’hi, si té estómac per aguantar-ho, amb les peripècies dels fugitius de vàries guerres, de la misèria i de la repressió als seus països per motius ètnics, religiosos i polítics. Uns fugitius ahir refiant-se de la hospitalitat de la rica i generosa Europa, i avui desenganyats per la gasiveria i pocavergonya d’una Europa des-coneguda, caragirada, deslleial amb els seus propis principis ètics i hipòcrita fins a l’extrem que els seus dirigents foren capaços d’aparèixer per televisió, el cap de setmana passat, a l’entorn d’una taula ben parada, per discutir mentre sopaven el destí de centenars de milers de persones que es morien de fred i de fam, fent cua davant fronteres tancades i barrades per a ells. Tota la solidaritat que troben aquests immigrants – als quals fins i tot aquesta etiqueta els hi volen prendre, reconvertint-los en simples “sense papers”, per trampejar les condemnes de l’ONU -, la reben de les onegés i dels veïns anònims que fan el que poden. Al recentment desmantellat campament de Calais, a França, conegut com “la Jungla”, un grup de caps rapats més aviat d’ultra-dreta, recollien menjar perquè aquells desgraciats entestats en passar a Anglaterra no es morissin de gana, mentre esperaven en va una oportunitat de colar-se al canal. I d’exemples de solidaritat com aquests, a grapats. Però l’Europa institució blinda fronteres i pacta amb el fins ahir dimoni turc que es quedi tota aquesta morralla d’esgarrapacristos que s’amuntega a les platges gregues, per trenta monedes per càpita. Dintre de quatre dies la invasió d'Europa es desviarà des de Líbia cap a Itàlia o des del Marroc cap a Espanya.. Ja cal que algú pensi com explicaran els nostres néts als néts d’aquesta gent que peregrina a la deriva, perquè als seus avis els nostres avis els hi van negar el pa i la sal de l’asil. I posats a sincerar-se, que els hi expliquin també perquè la majoria d’armes que trinxaven els pobles d’on fugien eren fabricades en països tan “civilitzats” i rics com Nord-Amèrica, Rússia, Xina i la gran Europa. Val més que tinguin preparada una bona explicació, si volen aturar el devessall d’odi que els hereus dels refugiats d’avui trascolaran en revisar les imatges tan cruels d’un genocidi filmat en directe pels propis botxins.