Potser que no barregem les coses
interpretant les concentracions que entre avui i dijous es desenvoluparan arreu
de Catalunya, sobretot a Barcelona, segons el capteniment de cadascú, com un
simple acte de suport simbòlic o d’adhesió militant a uns líders, perquè és
tracta, o s’hauria de tractar, de quelcom molt més planer i elemental. En
definitiva, avui el que està en joc no és la reputació ni el futur polític
d’unes persones concretes – Mas, Rigau i Ortega –, ja que a qui el govern
central vol enviar a la picota denunciant-te'ls i bescantant-les a la Justícia,
no són persones individuals sinó càrrecs polítics. El que els hi fa nosa als
nacionalistes espanyols, són el president de la Generalitat i dues conselleres
rebeques i incòmodes, no per ser qui són, sinó pel què representen.
Per aquesta raó, a la meva manera
de veure, les concentracions no només son legítimes, sinó quasi obligades per
dues qüestions de pissarrí: la primera, per dignitat i la segona per higiene
democrà-tica. No es pot permetre que persones que tenien democràticament el
mandat de la majoria dels ciutadans per governar, siguin objecte de represàlies
intel•lectualment barroeres i miserables, emmascarades de legalitat, per part
de representants de l’Estat que no s’amaguen de la seva animadversió política,
i que per tant mai han volgut ni prendre’s la molèstia de veure si - sense rebregar
la Llei, sinó interpretant-la amb generositat i possibilisme -, es podrien
exercir, per exemple, drets tan fonamentals com el de decidir.
Precisament perquè es tracta
d’una clara qüestió de revenja política, entenc que la batllessa de Barcelona,
l’Ada Colau, a les antípodes ideològiques dels personatges imputats, hagi fet
saber que estarà en primera fila de la concentració en suport al President de
la Generalitat – independentment del seu cognom i del partit al qual pertany –,
perquè en un moment donat va fer el que tocava possibilitant els instruments
democràtics necessaris que una gran majoria parlamentària i bona part de la
ciutadania des del carrer li reclamaven amb insistència: que posés, simplement,
les urnes a disposició de la societat civil que volia decidir la sobirania del
seu poble en un referèndum legal, respectuós amb totes les maneres de pensar,
pactat i pacífic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada