Milions de persones jubilades o
pensionistes i un reguitzell de propietaris d’hotels, que esperen amb
candeletes a l’octubre la invasió pacífica de joves de la tercera edat per
seguir pagant sous i hipoteques, estan que trinen perquè del programa de vacances
de l’Imserso, enguany el més calent encara està a l’aigüera. No cal patir-hi,
però, ja que el ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat ha comparegut
fa quatre dies al Congrés per assegurar que no passava res, tranquils, que ja
estava al cas, i que dintre de poc tot tornaria a la normalitat. Però sí que
passa: de moment centenars de persones grans s’han hagut de tocar la pera i no
anar-se’n a prendre el sol a les Canaries o a d’altres destins turístics
simplement perquè el pastís d’aquest negoci se’l disputen diverses empreses a
les quals, pel que es veu estan més interessades en sucar-hi el melindro, que
no pas en satisfer les il•lusions de la clientela tan especial que tenen. Per
aquells que no sapigueu de què va la pel•lícula, us recordaré que Mundosenior
és una UTE formada per dos majoristes de viatges – Globalia i Barceló –, que
des de fa un quart de segle monopolitzen la gestió del programa de vacances
patrocinat per l’Imserso (Instituto de Mayores y Servicios Sociales). Vet-aquí
que aquest Institut, benemèrit asil d’estómacs polítics i funcionarials
agraïts, a principis d’any va decidir
que el suculent pastís se’l repartissin Mundosenior i Mundiplan, una altra UTE
constituïda per majoristes competidors dels que tallaven el bacallà fins ara:
Iberia, Gowaii, Alsa i IAG. Mundosenior, però, ha considerat que el pastís no
donava per tantes boques i ha recorregut al Tribunal Administratiu Central de
Recursos Contractuals la decisió de l’Imserso, deixant empantanegada la programació
2015-2016 de vacances dels “sèniors”, sense que ni la poca vista de fer
coincidir aquesta picabaralla amb les eleccions legislatives hagi servit per
desbloquejar un fastigós contenciós mercantil, que no hauria d’interferir, a la
meva manera de veure, en el desenvolupament d’un programa social tant
important. Llevat que hi hagi molta més porqueria dessota les catifes d’una
institució, que pel que jo sé no fa dissabte massa sovint.
Ignoro si el pastís dóna per tant
o no, però no em negareu que un contracte valorat en 1.200 milions d’euros ha
de tenir moltes novies. L’Imserso és un negoci rendible per a l’Estat, ja que
s’estima – Expansión en va fer un reportatge d’investigació molt encertat -,
que per cada euro que el govern inverteix en treure a passejar la gent gran, en
recupera 1,9 per diferents conceptes fiscals, a part que s’estalvia pagar
l’atur i, en canvi, s'embutxaca l’irpf i cotitzacions dels aproximadament
12.000 treballadors que dependrien de la caixa dels encantats, si els hotels
sense clients de l’Imserso tanquessin portes en temporada baixa. És cert que
els empresaris hotelers s’escarrassen cada any per esgarrapar millors
subvencions per compensar unes tarifes que els hi permetin “fer caixa” durant
la tardor i l’hivern, sense perdre-hi diners encara que no n’hi guanyin. Se
suposa que no deu ser cap mal negoci si tenim en compte que quan el programa va
començar a caminar no s’hi apuntaven gaires hotels de quatre estrelles, mentre
que avui ja representen quasi el 50% de l’oferta. És comprensible, doncs, que
un negoci tan llaminer sigui cobejat i que ningú es vulgui conformar amb les
engrunes del pastís. Per aquesta raó caldria que es prenguessin totes les precaucions,
per evitar que els borinots i no la gent gran en treguin profit d’una
iniciativa que, ben gestionada, té molt de mèrit. Però veient el que es veu en
altres àrees de l’administració, em penso que no estaria de més fer un bon
dissabte de tant en tant, per impedir que els paràsits corquin les estructures.
Mai se sap que es pot trobar en edificis vells i poc airejats. I si voleu que
us sigui franc, aquesta història que s’han muntat aquest any per quedar-se amb
el monopoli de la gestió, deixà anar una ferum que Déu n’hi do. I el que
m’esparvera més encara és que davant les protestes que comencen a arribar dels sectors
afectats, els fontaners d’en Rajoy vulguin resoldre l’avaria a corre-cuita
perquè no esquitxi la campanya electoral, i sigui pitjor el remei que la
malaltia. De moment, però, per molt que corrin ja arriben tard i l’emprenyament
dels perjudicats poc l’arreglaran amb quatre pedaços. Tant se val, ara que el
patafi ja està servit, però que aprofitin per fer dissabte a fons. La gent gran
que han donat pel sac s’ho mereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada