Follow by Email

diumenge, 4 d’octubre de 2015

DE JOSEPS, JOANS I ASES N'HI HA A TOTES LES CASES

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Diumenge 4 d’octubre 2015)
DE JOSEPS, JOANS I ASES N’HI HA A TOTES LES CASES
Que és una forma de dir que arreu couen faves i, pel que és veu amb tot aquest patafi de la Volkswagen, a Alemanya a calderades. Ha de fer molt de mal a una industria considerada el súmmum de la perfecció i del perepunyetisme tècnic que, de cop i volta, hagi estat enxampada fent trampes com el més potiner i maldestre bergant. La marca alemanya era un referent de qualitat i de feina ben feta, i els seus enginyers considerats de cap quadrat anaven més que buscats perquè tenien fama de fregar l’excel•lència amn els dits; però ara han caigut de la peanya en descobrir-se que, quan s’ho proposen, poden ser també més putes que ningú. La fama de pillastres se l’emportaven sempre els espanyols i els italians, titllats de poc escrupolosos a l’hora de fer negocis perquè eren uns genis fent passar garses per perdius, però que un alemany caigués tan baix en l’escalafó de la picardia era impensable. D’aquí ve que encara molts no se’n sàpiguen avenir que els estirats alemanys hagin estat capaços d’armar-ne una de tan grossa, total per fer diners estafant els que pensaven que comprant els seus cotxes ecològics contribuïen a prevenir el càncer de la contaminació del medi ambient.
A la meva manera de veure, en aquest escàndol ha passat el que passa amb la delinqüència en general, es tracti d'ànimes de canti amb coll blanc o de cràpules: que l’ocasió fa el lladre i l’afaitapagesos. Allò de que tothom té un preu, per molt que no agradi reconèixer-ho, resulta més veritat del que sembla, i en aquest cas més que en cap altre em temo que les excepcions - que n’hi ha i de molt honorables -, confirmen la regla. No sé si recordeu que fa temps us vaig proposar reflexionar, tirant per elevació, la pregunta de quants seriem capaços d’aguantar-nos les ganes de fer desaparèixer algú que no podem veure o que ens fa nosa, si se’ns garantís que ningú mai en sabria res? La temptació a vegades és tan forta, sobretot en una època en que l’escala de valors està tan devaluada, que si passar-se a l’altre bàndol de l’honradesa es pinta tan senzill i sense conseqüències, inclús gent que es pica el pit a totes hores o que ha crescut respirant principis morals rígids, es planteja si no seria estúpid no aprofitar l’oportunitat. I que això de que parlem no són simples teories ho palesen, alguns dels meticulosos i primmirats enginyers alemanys que han caigut de quatre potes en la temptació parada des de la serp informàtica que els hi va vendre, en un moment donat, la fal•làcia de que manipulant determinats programes se’n podien riure del mort i de qui el vetllava amb total impunitat. Sigui com sigui, els han pillat amb les mans a la massa. Però el problema és que aquesta taca d’oli només ha començat a traspuar, i si els tocats i posats alemanys han caigut en la temptació, fins on poden arribar els que ja de tant en tant feien trapelleries i jocs de mans? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada