Follow by Email

dilluns, 17 d’abril de 2017

EL CAS DEL COL.LECCIONISTA DE FIRETA - (fi de trajecte)

QUARTA ESTACIÓ
La senyoreta Irene no s’ho podia creure. El primer que va fer, en marxar el notari de casa seva fou trucar al senyor Tomàs, que vivia tres cantonades més avall, el qual no va trigar ni un quart d’hora en presentar-se amatent. En sentir-lo pujar per l’escala – ja li reconeixia el carranquejar característic –, el gat va miolar en senyal d’alerta, i la senyoreta Irene va córrer a obrir-li la porta, inclús abans que premés el timbre. El senyor Tomàs, de seguida es va adonar que la seva amiga estava trasbalsada i es va preocupar. Ella, però, el tranquil·litzà, agafant-se-li de bracet per endur-se’l fins a la petita tribuna on hi havia un parell de cadires de balca i una tauleta rodona de costura, que hi feia joc. Li va assenyalar els papers que havien quedat damunt de la taula, dintre el sobre que havia portat el notari, mentre intentava explicar-se en poques paraules: - Te’n recordes d’aquell avi que va morir de repent, ara fa un any, a la meva classe de ioga? Doncs m’ha deixat una fortuna en el seu testament. Què et sembla, no ho trobes fantàstic?
Davant la sorpresa del seu company, va explicar-li que acabava d’anar-se’n un notari de ringo-rango, que havia vingut expressament des de Barcelona per comunicar-li la inesperada deixa: - Ara que hauré de tramitar tot un munt de paperassa, compto amb tu per tot, oi que sí?
El senyor Tomàs, fent-li una moixaina, li va dir: - Saps què, Irene? Per celebrar-ho anirem a dinar fora. Avui et convido jo, que sempre m’ha fet gràcia pagar un bon tec a una milionària.

FI DE TRAJECTE


(Aquesta narració que acabeu de llegir ha quedat finalista del XXIII Premi Vila de Manlleu 2017 i serà publicada per Tèmenos Edicions en un recull de l’obra guanyadora i les quatre finalistes entre 61 obres presentades a concurs).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada