Follow by Email

divendres, 7 d’abril de 2017

● 25 MILIONS D’EUROS EN MÍSSILS TOMAHAWK. A LA BASSA

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Divendres 7 d’abril 2017)

● 25 MILIONS D’EUROS EN MÍSSILS TOMAHAWK. A LA BASSA - Aquesta nit el titella president dels EE.UU. ha decidit llençar seixanta míssils de creuer – a mig milió de dòlars la peça -, contra una base militar siriana d’on varen sortir bombarders carregats amb el gas químic que va assassinar criatures i víctimes civils indefenses, fa quatre dies a Síria. Amb el que costa de fabricar els míssils es podrien salvar milers de vides de criatures que aquesta nit moriran de fam al tercer món, o fer més suportable l’agonia de criatures i gent gran refugiada en el camps de concentració de la vergonya, a les portes d’Europa. Però no, el totpoderós i hipòcrita Trump ha preferit unir-se a l’aquelarre bèl•lic fent-ne una de tan sonada que la resta d’animals de la selva humana no tinguessin més remei que reconèixer-li la seva condició de mascle alfa. Això sí, segons algunes males llengües de la fastigosa premsa honesta i independent que al president no li faria res disparar-li un míssil al llombrígol, unes hores abans de d’acció d’escarment nord-americà, “goles profundes” varen filtrar als companys de viatge russos que no fessin la papallona a prop de la base bombardejada, no fos cas que prenguessin mal. Serà o no cert el rumor, però el cas és que sembla que pels voltants de la base en qüestió, quan va espetegar el primes míssil no hi quedaven a penes soldats ni avions. Això sí, a les poques hores, a l’escenari de la farsa mundial s’hi bellugaven els millors actors de la tragicomèdia, escenificant per a tots els badocs de la història una de les representacions més falses, de la qual trigarem vés a saber quants anys a treure’n el desllorigador de la veritat.


A la meva manera de veure, doncs, els seixanta míssils enviats pel fins fa quatre dies apòstol de la no intervenció en vespers com el sirià, no han servit absolutament per res de positiu: la guerra continua massacrant la indefensa població, mentre els mercaders de la munició es freguen les mans veient com es rebaixen els estocs, i els àrbitres que podrien aturar el partit per joc brut miren cap a una altra banda perquè d’una manera o d’una altra són allò que se’n diu estómacs agraïts. Avui, demà i la setmana vinent potser encara veurem actuacions memorables de “solistes” de renom, però no us hi poseu pedres al fetge perquè tot serà pura comèdia. Tothom se sap el paper a la perfecció, alguns perquè la seva interpretació se la saben de memòria d’haver-la repetit cada vegada que ha estat necessari entretenir el personal; però no temeu que la sang arribi al riu, abans de la riba queda molta terra per xopar-la i, en qualsevol cas, darrera d’algunes bambolines o d'algun canyer hi ha dotze apòstols que vetllen col•legiadament perquè les línies vermelles de veritat cap capsigrany les traspassi, ja que sí algú es passés de llest i volgués encetar un monòleg fora del guió ja trobarien prou la manera, com ho han fet mantes vegades al llarg de la història, de fotre’l fora de l’entarimat “diplomàticament”. Encara gràcies, doncs, que els gran dinosaures que mai moren perquè és re-produeixen endogamicament estiguin el cas, i per moltes bombes, maldats i bestieses de que siguin capaços uns quants actors histèrics o tarats, no els deixaran passar de la ratlla definitiva que podria desestabilitzar el seu “ordre mundial”. El problema és que ara mateix no crec que tinguem garanties de que aquests “grans sonats” no perdin el control sobre els “petits monstres” com en Trump o en Putin, per citar-ne només un parell. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada