Follow by Email

dimecres, 9 de març de 2016

PROHIBINT NO S'ARREGLA RES

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 9 de març 2016)

● PROHIBINT NO S’ARREGLA RES.- Manar és difícil. I desagraït, perquè mai es mana a gust de tothom. Per aquesta raó, massa vegades qui té el poder enlloc de d’explicar les seves ordres, prefereix no perdre el temps, i tira pel dret prohibint sense contemplacions. A banda que qui simplement prohibeix no arregla res, a la llarga o bé s’acaba fent el ridícul donant-se per la pell quan l’oposició a la prohibició tira per terra l’invent, o es munta un sidral de conseqüències imprevisibles, total per no baixar del burro. Prohibir fa sempre flaire de dictadura, en canvi raonar allò que és mana és el que caracteritza la democràcia. De prohibicions n’hi ha de tota mena, més o menys ràncies o tronades, poques vegades simpàtiques perquè fer entrar els claus per la cabota sempre sona a arbitrarietat. A tall de conya, us n’he fet un petit repertori de prohibicions estrambòtiques parides els darrers mesos:

- A Mossul, l’Estat Islàmic ha decretat que la barba és obligatòria per als homes, i que està prohibit afaitar-se. La policia de costums, des de llavors s’encarrega de fer complir l’ordre i els desobedients se la poden carregar fort, perquè usar la navalla d’afaitar es considerat pels inquisidors un pecat i la “purga” pot fer-los acabar al canyet on de la barba ja se n'ocuparan els cucs.

- El govern xinés, també ha prohibit una costum arrelada en les zones rurals del país més poblat del planeta: fer striptease durant els funerals. Tradicionalment, a les exèquies hi anava molt poca gent, fins que fa unes quantes dècades a algú se li va ocòrrer amenitzar els funerals amb música, primer més o menys celestial a càrrec de noietes, i després de l’èxit inicial de la iniciativa, amb balls  i cançons populars més desinvoltes. Fins que es van contractar strippers per animar la assistència, perquè algú va fer córrer la brama que quanta més gent acompanyava el mort durant les absoltes, més bona sort tindria el difunt al “més enllà”. 

- El populista i excèntric batlle de Londres, Boris Johnson, no s’ha atrevit a tant com prohibir, perquè en el fons és un demòcrata, però no s’ha estat de “dictar” unes estrictes normes per “desincentivar” – eufemisme anglès de “prohibir” - el típic “busking”, una vella costum londinenca que amb el temps s’ha encomanat a Liverpool i altres ciutats angleses, la qual consisteix a cantar, actuar, fer el mim o el pallasso als carrers, places i estacions de metro, a canvi de pidolar “la voluntat”, que no és igual, en el tiquis-miquis argot anglès, que demanar almoina. El problema és que la prohibició toca de ple a les gaites i tota mena d’instruments de percussió, amb l’argument que són massa agressius per a les delicades orelles dels ciutadans britànics. Tenint en compte que el “busking” forma part de la cultura popular londinenca i que prohibir les gaites no ha caigut gens bé als escocesos, ja s’aposta per quan trigarà el batlle a embeinar-se-la com han hagut de fer alguns dels alcaldes d’aquí que volien emmordassar campanes.

- Però la prohibició més sorprenent és la que ha protagonitzat l’alcalde de Sellia – un poble italià de Calabria – que multa amb 30 euros als veïns del poble que no vagin al metge, després que el municipi ha aconseguit mitjançant fons europeus i contractes amb onegés uns equipaments sanitaris capaços de diagnosticar malalties en una hora, quan a la capital els malalts s’hi passen dos mesos per treure’n l’entrellat d'un mal de ventre. Però els habitants de Sellia – més del 60% majors de 65 anys – diuen que a cal metge hi vagi el batlle, que ells estan prou sans. L’alcalde, un tal Zicchinella, té un nom ben apropiat per a una història tan estrafolària, ja que a qui se li acut “prohibir no anar al metge”, si al que se li obliga a anar-hi no li fa mal res? L’oposició al decret municipal es basa en la dita sobre els metges, més vella que l'anar a peu: si busquen, sempre troben.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada