Follow by Email

divendres, 23 d’octubre de 2015

SI JO FOS EMPRESARI CONTRACTISTA D’OBRA PÚBLICA...

Francament, si ho fos estaria molt emprenyat de que quan es parla a totes hores de corrupció política i de comissions a canvi d’encàrrecs d’obra pública, sembli que tots els empresaris hi estiguem emmerdats en aquest patafi. I no és així, de la mateixa manera que no tots els polítics perden oli. Però estaria emprenyat, sobretot, perquè així com el president Mas, més en la seva condició de cap gros de Convergència que com a cap del govern, ha sortit a donar explicacions i a jurar i perjurar que tota la contractació pública que passa per les mans de la Generalitat no està contaminada, no he vist que cap dirigent empresarial hagi rebutjat indignat la generalització de la presumpció de culpabilitat que esquitxa a tots els membres del seu gremi. Estic d’acord que perquè hi hagi corruptes hi ha d’haver corruptors, però com que si fos empresari em negaria a acceptar que a tots els empresaris no ens vingués d’un pam en matèria d’ètica i moral, no em dóna la gana que quan els mitjans es refereixen a la corrupció vinculada al negoci del totxo, sembli que tots els empresaris s'hi hagin posat bé a l’hora d’afluixar la mosca a benefici d’inventari per aconseguir els encàrrecs.


A la meva manera de veure, si els empresaris volguessin acabar amb aquesta brama d’una vegada per sempre, podrien fer-ho ràpidament si confessessin haver rebut o no pressions per avenir-se a escaguitxar una comissió a canvi d’una adjudicació. Ja sóc prou grandet per a no posar la mà al foc per a ningú, però crec que hi ha més empresaris que no han caigut en la temptació que no pas a l’inrevés i dono per fet que, al contrari de la teoria que els polítics fan córrer, de que els empresaris són els corruptors, molts empresaris que han caigut en la temptació d’enriquir-se deixant de banda els escrúpols de consciència han sigut caçats al vol més que no pas han actuat de caçadors. És a dir, si fos empresari contractista habitual d’obra pública i mai m’hagués hagut d’avergonyir de res, voldria que els meus col•legues atrapats en la xarxa de la corrupció, fossin prou valents i honestos per confessar que si volien quedar-se amb aquella contracta que els permetia tirar endavant la seva empresa, primer tenien de passar per caixa. I si de mi depengués, aconsellaria a la justícia que facilités aquestes confessions deixant-se tallar un  bocí de la seva capa, per tal d’acabar d’una vegada amb tantes presumpcions o imputacions que acaben en no res. Jo sóc dels que penso que, malgrat la ferum que se sent, hi ha més gent sana – tant en el món empresarial com en el de la política – que no pas gent tarada. I perdoneu les molèsties.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada