CARTA AL VENT (29/09/24).- A L’ESCOLA S’ENSENYA. A CASA, S’EDUCA

 

La setmana vinent engegarà el nou curs escolar i no trigaran gaire a renovar-se les endèmiques tensions i controvèrsies que, gairebé des del temps de la picó, enverinen el bon ambient que s’hauria de respirar en el món de la docència. Aquesta reflexió d’avui voldria dedicar-la a una de les polèmiques o debats que, entre d’altres, entretenen acadèmics professionals, opinadors més o menys entesos i a un nombre indeterminat de buscadors de tres peus als gats. Es tracta, ni més ni menys, de la responsabilitat que té l’escola en la creixent mala educació – entesa com a manca d’urbanitat, de civisme i desvergonyiment en general – dels nostres adolescents. Sempre que xerrica la convivència i el civisme, la societat troba adient acusar els mestres de negligir l’ensenyament de bona educació. I una majoria considerable de ciutadans hi estan d’acord en senyalar l’escola com a responsable de la degradació, per exemple, de l’ordre de valors cívics.

Permeteu-me que estigui en total desacord amb semblants opinions, perquè les considero pròpies de miops i carrinclons impresentables que les aplaudeixen simplement per descarregar-se de responsabilitats. Potser que acabem per assumir que a l’escola s’hi va a aprendre i que a casa és on s’ha d’educar la mainada. Els mestres s’haurien de dedicar exclusivament a “ensenyar” i el pares, en canvi, a casa s’haurien d’espellingar per “educar”, començant per donar exemple. De que serveix que a les escoles s’expliqui urbanitat o civisme si a les cases aquestes normes bàsiques no tenen continuïtat?

De les escoles n’ha de sortir gent preparada per guanyar-se la vida el millor possible i per contribuir amb els coneixements adquirits en un reguitzell de matèries tècniques o humanistes a millorar la vida de la comunitat. I des de les cases, els pares tenen l’obligació de “pujar” persones com cal. Ojalà emmirallant-se en l’entorn més immediat! Sóc conscient de que, una vegada més, he escrit una carta al vent. Però seria tan maco que la meva proposició és fes realitat! Imagineu-vos quin món tindríem si realment bons i preparats mestres es dediquessin només a ensenyar les matèries curriculars i de formar persones, en tots els sentits – inclòs el cultural, polític i el religiós - se’n responsabilitzessin només les famílies. Potser també s’acabarien les acusacions de titllar d’escola d’adoctrinament.