dilluns, 19 d’agost del 2024

CARTA AL VENT (11).- NO ET POTS RENDIR

 

            Si afluixes, si et dones per la pell ja has begut aigua, siguin quins siguin els problemes que t’entrebanquen. Entre d’altres raons, perquè la majoria de vegades si t’hi fixes i no bades caçant mosques o perdent el temps lamentant la teva mala sort, t’adonaràs que la majoria dels entrebancs amb que et trobes no són més que paranys parats expressament per fer-te caure. Mentre remenis la cua o, com deia aquell, pensis és que estàs viu i, també com deia aquell altre, dementre hi ha vida hi ha esperança. Això sí, si no et quedes plegat de mans posant com un enze sense sang a les venes l’altra galta, perquè mentre et resignis a fer el paper de bleda assolellada, de cancalletes te’n trobaràs i ten posaran a grapats. Tanmateix, tingueu-ho present, el problema principal de tot plegat no són els pals a la roda que et parin competidors que no saben jugar net, mig amics envejosos de que les coses et vagin bé, malxinats compulsius que actuen com actuen per pura malicia espontània, sinó les teranyines i els embolics que embastis al teu coco a base de preocupacions malaltisses, descoratjaments injustificats i absurds propis d’un cagadubtes més que no pas d’algú amb criteri. Però, per de molt grosses que en sentis o et passin, per molt que ens angoixin i enverinin el cervell les notícies més o menys tòxiques, abocades indiscriminadament a qualsevol auditori, sovint pel broc gros i sense ni una unça de seny, no tenim dret a abaixar els braços i deixar-nos anar com si fóssim un pellissot sense ànima ni sentiments, perquè això és el que volen els que viuen de puta mare atiant pors i malastrugances. Pensa que l’única cosa que dona sentit a la vida de les persones, és no acollonir-se a les primeres de canvi i plantar cara. I no cal pas que et disfressis d’herois o de màrtir, simplement n’hi haurà prou que siguis com ets cada dia, des que et despertes cada mati fins que et poses al llit. Sobreviure dempeus el major temps possible no hauria de considerar-se un heroisme sinó una cosa normal.     

 

2 comentaris:

  1. Hola sóc Eulalia Sanllehy i crec què el teu comte de Facebook algú l'ha piratejat...

    ResponElimina
  2. Hola sóc Eulalia Belluguet crec què el comte de Facebook algú l'ha piratejat

    ResponElimina