CARTA AL VENT (10).- MALGRAT TOT, LA DEMOCRÀCIA TÉ UNA MALA SALUT DE FERRO

 

            Sort n’hi ha, perquè de vegades l’esperit democràtic arriba a les últimes i si no fot un pet com un gla és ben bé de xamba, potser per intervenció de vés a saber si fruit d’una conspiració astral. O sigui, de pura carambola; encara que no sempre en surti ben parada la democràcia de les patacades i, a vegades, tot i que aparentment hagi recuperat l’alè amb la cara de pomes agres ja paga. És molt possible que quan en aquells temps reculats d’Atenes, en que els anomenats filòsofs van emprar per primera vegada aquell mot màgic, democràcia, per a referir-se a un sistema de governar els pobles allunyat del repertori d’autarquies, monarquies o dictadures que estaven de moda, el canvi de rumb proposat encantés els que reclamaven igualtat i llibertat per avançar com a gent civilitzada. Però l’escenari bastit i predicat pels pensadors miratge no va durar pas gaire sense fer-se uns i altres trampes al solitari i enterbolir el miratge de bon govern pel poble. I de seguida van descolorir-se i adulterar-se aquell panorama idíl·lic degut a que  dels seus mateixos promotors van aprendre a tirar-hi pedres en contra, amagant la mà perquè no fos dit que eren una colla de caragirats i engalipadors. I així s’ha anat mantenint fins avui com a una democràcia imperfecta a empentes i rodolons, degenerant l’original més en “un concepte” acadèmic i teòric que no pas com un “exemple” pràctic de convivència i respecte ciutadà. No obstant això, però, una immensa quantitat de persones de tot món no volen renunciar a aixoplugar-s’hi sota aquest paraigua meravellós, malgrat saber-lo adulterat. Inclús aquells que comparteixen caricatures democràtiques, s’hi adapten sense escarafalls encara que la caricatura sigui escandalosa i aberrant. Sense anar més lluny, el dictador Franco va institucionalitzar com a “democràcia orgànica”, un regim que no n’era més que un escandalós i vergonyant escarni. I des dels russos fins als xinesos, passant per tants i tants demòcrates de pacotilla, n’hi ha molts que pensen que per ésser estats democràtics n’hi ha prou permetent de tant en tant i “a la seva manera”, consultes electorals manipulades sense manies pels pallassos de la democràcia ben entesa.