CARTA AL VENT (13).- NI INJURIES NI BRAMES, SIMPLES CALUMNIES

             Els que no troben res millor per entretenir-se que fer córrer mentides a traves de les xarxes socials, no tenen perdó de Déu pel sol fet de perdre el temps amb aquestes ximpleries. Però, si a més a més ho fan emparant-se en l’anonimat és un símptoma clar de coquinesa i si, per postres, en són conscients de que les mentides que escampen poden fer molt de mal a gent que no s'ho mereix, o si precisament les fan córrer expressament les barbaritats que s'inventen per fer mal, ja no podem parlar d’ocurrències de trapelles descarats sinó d'autentiques males besties.  Tanmateix, no es tracta allò que fan córrer d’injúries ni de brames sense fonament sinó d’autèntiques calumnies, condemnades com un pecat per totes les doctrines religioses o com un delicte per tots els codis penals. Quan algú que ha nascut persona i pensa tenir el dret a considerar-se’n, és capaç de caure tan baix en l’escala dels valors morals i ètics, la societat té tot el dret a acusar aquests individus d'ésser unes males bèsties que es "realitzen"destil·lant odi. Qui té estomac per mentir descaradament, per falsejar la veritat sense cap escrúpol ni compte pels efectes colaterals dels seus comentari, sobretot, enginyant-se-les perquè la fal·làcia inventada s’escampi escandalosa i indiscriminadament, i s’esborrona com si es tractés d’un orgasme quan més gros és el rebombori creat, no hauríem ni de perdre el temps deixant-lo beneficiar de les garanties legals que emparen els pressumptes delinqüents: qui sembra odi voluntàriament, sigui encegat per doctrines esbiaixades o perquè és un tarat mental de naixement, a d'anar de pet a la cangrí perquè purgui la seva maldat fins que depuri el verí que porta al cor. No cal que posi exemples de l’odi que circula a dojo per les xarxes socials des de fa un quan temps, però deixeu-me dir que en la meva opinió  tan tarats són els que escriuen la calumnia com els que l’escampen reproduint-la com si es tractés d'un entreteniment. Cada dia que passa més merda s'aboca a les xarxes socials amb total impunitat, a tot arreu del  món. I qui la diu més grossa té premi i es recompensat augmentant el reguitzell de monstres en potència. Evidentment, aquesta carta al vent es perdrà com tantes altres sense destinatari concret, però almenys hauré buidat la mala llet que m’envaeix quan observo fins a quin punt hi ha males bèsties que tenen fetge per embolicar la troca, sense control ni aturador.