PROPOSTA DE REFLEXIÓ PER AVUI (diumenge 3 novembre de 2019)
Sobretot quan arriba la tardor cal parar atenció amb
la depressió, i plantar-li cara amb totes les forces de flaquesa si us enronda.
L’angoixa, l’ansietat i la inquietud pròpies d’una època trasbalsada com la que
ens ha tocat de viure no poden estamordir l’autoestima ni la curiositat envers
el que ens esperi demà, per molta boira tardorenca assuaveixi l’esperit. La
depressió és una mala bèstia, que es caracteritza per tres fastigoses senyals
d’alarma: la desesperació ( no es veu cap futur); la fluixedat (la soledat és
mala companyia) i el fatalisme ( el destí el tenim predestinat des que naixem).
Cal proposar-se, doncs, no caure en el parany de la tristesa, la malenconia o
la sensació d'impotència malaltissa que el subconscient associa sovint amb
l’estació de les fulles mortes!
Una persona angoixada que acaba rendint-se a la
depressió es torna eixorca, perd la capacitat d’estimar i, sobretot, de
sentir-se estimada; s’aïlla, pensa que entre ell i la resta del món s’ha obert
un estimball; que els ponts de comunicació amb els altres s’han esberlat i que
a ningú, entre tanta boira embulladora, se li acudirà mai d’intentar treure-la
del pou. I si l’isolament i la percepció de pèrdua de referents esdevé
absoluta, és quan hom pot deixar-se festejar fins i tot per la temerària idea
del suïcidi, com a única sortida viable. Des de fa mesos, la sanitat pública ha
admès amb la boca petita que des de l’assistència primària s’han de detectar a
temps d’evitar-ho, pacients que estiguin covant el síndrome dels que rumien estripar
la baralla a mitja partida; però, no deu ser tan senzill com podria semblar
sobre el paper teòric entrellucar, entre tanta boira baixa que enterboleix la
vista del sol i de l’horitzó, aquells que incuben “mals pensaments”, ja que
segons diuen els experts els que a les primeres de canvi s’obren a parlar-ne de
la qüestió, segurament mai tindrien prou pebrots per portar a la pràctica
accions autodestructives. Els perillosos de veritat, diuen els que hi entenen
de malalties de l’ànima, són els que per molt que se’ls grati la pell, es
tanquen en banda i dissimulen la que porten de cap.
Tanmateix, per gratar a fons i amb èxit s’hauria de
disposar de temps, recursos i solucions per fer fracassar el síndrome des de
les beceroles, i com que en la nostra societat materialista el temps costa
diners i les solucions són cares i escasses, la capacitat econòmica d’una
excel.ent sanitat pública fregant la fallida tècnica, que tentineja malgrat les
crosses que de tant en tant es posen a la seva disposició per anar tirant una
temporada més, no pot evitar que la boira de la tardor a alguns els amari tot
el cos se suor fred i els provoqui una metàstasi emocional al cervell, acabant
tirant-se pel balcó o empassant-se un grapat de pastilles, entre d’altres
mètodes expeditius de fer mutis a la francesa. La poesia i la mística intenten
idealitzar la tristesa de l’ànima, però es tracta d’un estat d’ànim massa
escorredís i punyeter, amb el qual s’ha d’anar molt en compte perquè al mínim
descuit s’hi cola la depressió aprofitant la confusió d’idees pròpia dels dies
emboirats i migranyosos, malgrat tics de romanticisme potser un xic massa
banalitzats per poetes, misògins i sentimentals.
La boira no és més que un fenomen climatològic
inofensiu; la boirassa esdevé nefasta quan s’ensopega amb persones
predisposades a perdre l’autoestima i la capacitat de resiliència, gent fràgil
que fa tentines engalipada pel desànim i els desenganys. No obstant això,
estiguem segurs que inclús enmig de la boira més espessa hi ha vida i es pot
ser feliç; només cal es tingui a prop un braç o espatlla amiga on repenjar-se
quan hom se senti desvalgut, indecís i vacil·li buscant el camí de sortida del
seu particular laberint personal o familiar. Tinguem per ben segur que malgrat
tota la mala reputació de la boira, el seu misteri i fascinació poden tornar-se
fins i tot estimulants sempre que no es pretengui creuar-la caminant sol. I si
la temptació de “deixar-se anar” esdevé punyent no cal perdre més el temps i
buscar companyia professional per fer la travessia del desert depressiu. Amb
ajuda professional aquesta serp fugirà amb la cua entre cames.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada