PROPOSTA DE REFLEXIÓ PER AVUI (dimarts 5 novembre de 2019)
L’Institut Nacional d’Estadística (INE = ESTAT) pagarà
mig milió d’euros a les tres principals companyies de telefonia mòbil d’Espanya
(Telefónica, Orange i Vodafone), a canvi que li cedeixin les dades d’ubicació
dels telèfons mòbils de tots els seus abonats durant vuit dies l’any.
L’organisme rebrà les dades de manera agrupada i sense que puguin ser
identificades individualment - què voleu que diguin! -, de manera que
garanteixen amb el paper mullat de la seva paraula d’honor -, que serà
impossible esbrinar quins titulars de mòbils concrets es localitzaven en el
lloc convingut objecte de l’experiment. Mentida podrida, si voleu saber la meva
opinió. Perquè si tal com expliquen, l’objectiu d’aquesta recerca “científica”
és determinar per on, quan i com es mouen els ciutadans, no m’explico que amb
lo xafarders prometin que unes qüestions tan delicades les mantindran en
abstracte, sense anar més enllà per tenir una informació complerta. Per
compensar aquest diguem-ne abús de confiança violant la privacitat, encara que
sigui amb pinces, l’INE pagarà 185.000 euros a Orange, 164.000 a Telefónica i
150.000 a Vodafone. Deixant de banda altres consideracions ètiques, ¿per què
elles cobraran i als conillets d’índies no ens donaran ni les gràcies?
Fa temps que em preguntava: ¿hi ha realment discreció
i subtilesa a la xarxa, després de l’episodi Snowden? Bastants experts semblen
coincidir en l’opinió que utilitzar els smartphones i pensar que ho fan de
manera segura és una utopia, perquè l’única manera de salvaguardar la intimitat
no passa per desconnectar l’aparell sinó per trinxar-lo. Però, a la meva manera
de veure, el que es carrega la xarxa no és només la privacitat sinó, sobretot,
la moral. Ho tinc força clar després d’escoltar entre d’altres veus de gent
assenyada, la de filòsofa Victòria Camps. Segons ella, “l’anonimat d’Internet
tempta a no donar importància a l’insult gratuït, a la falta de respecte, a la
calumnia i que invocant la llibertat d’expressió com excusa, s’atempti contra
drets fonamentals de les persones”. Gràcies a internet tenim cada vegada més la
sensació que la societat futura trampejarà dues realitats tecnològiques: una
d’absolutament digital, dominada de cap a peus per les noves generacions quasi
des de les beceroles – avui els nets ja ensenyen els secrets informàtic als
avis i passen moltes vegades la mà per la cara als pares -, i una altra
tradicional i analògica, que té una parròquia cada cop més esparverada i en
avançat procés de fer-se l’haraquiri com usuaris d’una tecnologia cada dia més
obsoleta.
El setge d’internet a la societat consumista va
tombant reticències, i malgrat encara hi hagi molts ciutadans assegurant que
mai dels mais compraran ni un clau on line, cada vegada són més els que
claudiquen de les seves conviccions d’independència degut a la tossuderia de
les campanyes de màrqueting, sovint camuflades darrera agressius missatges
subliminals i també gràcies al “boca – boca” de gent que col·labora
inconscientment a difondre el nou evangeli. Això podria explicar que l’accés al
porno que fins fa poc se situava de mitjana a la franja dels 14 anys, avui es
calcula que un terç de clientela de menors d’edat hi treuen el nas entre els 10
i 8 anys. Tanmateix, Google, IBM i d’altres grans companyies tecnològiques
competeixen per aconseguir un ordinador quàntic que ens porti a cotes
d’intel·ligència artificial difícils d’imaginar. No m’oposaré a la inevitable
investigació de noves eines per dominar el món, però em preocupa que molts dels
que fugen de la xarxa com si fos el dimoni, de cop i volta és tranquil•litzen
si les patums del tinglado els asseguren que la coexistència entre les dues
velocitats tecnològiques serà eterna, i en aquest punt, francament, tot i que
confesso la meva supina ignorància en la matèria, em diu el nas que l’erren de cap
a peus. La digitalització i la intel•ligència artificial continuaran
colonitzant l’administració i la majoria de gestions comercials que no
requereixin el valor afegit d’un “toc” humà. Ja no diguem res del seu total
domini dels serveis, de la logística i de les cadenes de producció del que
sigui. I les persones seran un zero a l'esquerra.
Però, no convé oblidar que quan les empreses es
desviuen per fer-nos l’article de les avantatges de treballar o comunicar-se en
xarxa és perquè quanta més gent li perdi la por i és “deixi anar”, refiant-se
de les promeses de confidencialitat, els dipòsits d’informació obtinguda en
base a la nostra pròpia indiscreció i debilitat per l’exhibicionisme, tindrà un
valor incalculable no només en el mercat de la xafarderia sinó sobretot en el
del xantatge potencial. La perversió d’internet rau en que se’ns està educant
perquè no ens puguem estar d’utilitzar-lo a totes hores per desenvolupar les
nostres subjectivitats, xatejant en comptes de trucar per telèfon per la
senzilla raó que és més fàcil i impersonal tuitejar, contribuint
inconscientment a difondre simplement a base de retuitejar-les notícies falses
o perdent el cul per acumular “amics” virtuals a tremuja. La gosadia dels que
manipulen la xarxa és tan gran, que refiant-se de la immunitat que donen els
diversos governs sotmesos a la dictadura dels dotze apòstols, en períodes
electorals com el que vivim creen milers de perfils falsos, des dels quals
s’influencia i emborratxa el remat de bens que s’hi acosten a abeurar-s’hi.
Creieu-me, si no domineu les regles de joc de la xarxa i no sabeu blindar la
vostra privacitat sense contemplacions, val més que no us hi acosteu. Dit això,
la meva proposta seria: aprofiteu tant com pugueu el que té de positiva la
tecnologia, però no us deixeu comprar l’ànima, el senderi i, sobretot, la
capacitat de reflexionar sense ajuda, per un trist plat de llenties.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada