Follow by Email

dimarts, 5 de novembre de 2019

A MÉS DE SODOMITZAR-NOS INTERNET ARA TAMBÉ ENS ESPIARAN DES DELS MOBILS


PROPOSTA DE REFLEXIÓ PER AVUI (dimarts 5 novembre de 2019)

L’Institut Nacional d’Estadística (INE = ESTAT) pagarà mig milió d’euros a les tres principals companyies de telefonia mòbil d’Espanya (Telefónica, Orange i Vodafone), a canvi que li cedeixin les dades d’ubicació dels telèfons mòbils de tots els seus abonats durant vuit dies l’any. L’organisme rebrà les dades de manera agrupada i sense que puguin ser identificades individualment - què voleu que diguin! -, de manera que garanteixen amb el paper mullat de la seva paraula d’honor -, que serà impossible esbrinar quins titulars de mòbils concrets es localitzaven en el lloc convingut objecte de l’experiment. Mentida podrida, si voleu saber la meva opinió. Perquè si tal com expliquen, l’objectiu d’aquesta recerca “científica” és determinar per on, quan i com es mouen els ciutadans, no m’explico que amb lo xafarders prometin que unes qüestions tan delicades les mantindran en abstracte, sense anar més enllà per tenir una informació complerta. Per compensar aquest diguem-ne abús de confiança violant la privacitat, encara que sigui amb pinces, l’INE pagarà 185.000 euros a Orange, 164.000 a Telefónica i 150.000 a Vodafone. Deixant de banda altres consideracions ètiques, ¿per què elles cobraran i als conillets d’índies no ens donaran ni les gràcies?

Fa temps que em preguntava: ¿hi ha realment discreció i subtilesa a la xarxa, després de l’episodi Snowden? Bastants experts semblen coincidir en l’opinió que utilitzar els smartphones i pensar que ho fan de manera segura és una utopia, perquè l’única manera de salvaguardar la intimitat no passa per desconnectar l’aparell sinó per trinxar-lo. Però, a la meva manera de veure, el que es carrega la xarxa no és només la privacitat sinó, sobretot, la moral. Ho tinc força clar després d’escoltar entre d’altres veus de gent assenyada, la de filòsofa Victòria Camps. Segons ella, “l’anonimat d’Internet tempta a no donar importància a l’insult gratuït, a la falta de respecte, a la calumnia i que invocant la llibertat d’expressió com excusa, s’atempti contra drets fonamentals de les persones”. Gràcies a internet tenim cada vegada més la sensació que la societat futura trampejarà dues realitats tecnològiques: una d’absolutament digital, dominada de cap a peus per les noves generacions quasi des de les beceroles – avui els nets ja ensenyen els secrets informàtic als avis i passen moltes vegades la mà per la cara als pares -, i una altra tradicional i analògica, que té una parròquia cada cop més esparverada i en avançat procés de fer-se l’haraquiri com usuaris d’una tecnologia cada dia més obsoleta.

El setge d’internet a la societat consumista va tombant reticències, i malgrat encara hi hagi molts ciutadans assegurant que mai dels mais compraran ni un clau on line, cada vegada són més els que claudiquen de les seves conviccions d’independència degut a la tossuderia de les campanyes de màrqueting, sovint camuflades darrera agressius missatges subliminals i també gràcies al “boca – boca” de gent que col·labora inconscientment a difondre el nou evangeli. Això podria explicar que l’accés al porno que fins fa poc se situava de mitjana a la franja dels 14 anys, avui es calcula que un terç de clientela de menors d’edat hi treuen el nas entre els 10 i 8 anys. Tanmateix, Google, IBM i d’altres grans companyies tecnològiques competeixen per aconseguir un ordinador quàntic que ens porti a cotes d’intel·ligència artificial difícils d’imaginar. No m’oposaré a la inevitable investigació de noves eines per dominar el món, però em preocupa que molts dels que fugen de la xarxa com si fos el dimoni, de cop i volta és tranquil•litzen si les patums del tinglado els asseguren que la coexistència entre les dues velocitats tecnològiques serà eterna, i en aquest punt, francament, tot i que confesso la meva supina ignorància en la matèria, em diu el nas que l’erren de cap a peus. La digitalització i la intel•ligència artificial continuaran colonitzant l’administració i la majoria de gestions comercials que no requereixin el valor afegit d’un “toc” humà. Ja no diguem res del seu total domini dels serveis, de la logística i de les cadenes de producció del que sigui. I les persones seran un zero a l'esquerra.

Però, no convé oblidar que quan les empreses es desviuen per fer-nos l’article de les avantatges de treballar o comunicar-se en xarxa és perquè quanta més gent li perdi la por i és “deixi anar”, refiant-se de les promeses de confidencialitat, els dipòsits d’informació obtinguda en base a la nostra pròpia indiscreció i debilitat per l’exhibicionisme, tindrà un valor incalculable no només en el mercat de la xafarderia sinó sobretot en el del xantatge potencial. La perversió d’internet rau en que se’ns està educant perquè no ens puguem estar d’utilitzar-lo a totes hores per desenvolupar les nostres subjectivitats, xatejant en comptes de trucar per telèfon per la senzilla raó que és més fàcil i impersonal tuitejar, contribuint inconscientment a difondre simplement a base de retuitejar-les notícies falses o perdent el cul per acumular “amics” virtuals a tremuja. La gosadia dels que manipulen la xarxa és tan gran, que refiant-se de la immunitat que donen els diversos governs sotmesos a la dictadura dels dotze apòstols, en períodes electorals com el que vivim creen milers de perfils falsos, des dels quals s’influencia i emborratxa el remat de bens que s’hi acosten a abeurar-s’hi. Creieu-me, si no domineu les regles de joc de la xarxa i no sabeu blindar la vostra privacitat sense contemplacions, val més que no us hi acosteu. Dit això, la meva proposta seria: aprofiteu tant com pugueu el que té de positiva la tecnologia, però no us deixeu comprar l’ànima, el senderi i, sobretot, la capacitat de reflexionar sense ajuda, per un trist plat de llenties.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada