Follow by Email

dimecres, 31 d’agost de 2016

PER NADAL MATAREM EL GALL, I NI EN RAJOY NI EN SANCHEZ EN MENJARAN CAP TALL

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 31 d’agost de 2016)

● PER NADAL MATAREM EL GALL, I NI EN RAJOY NI EN SANCHEZ EN MENJARAN CAP TALL.- I, francament, en Ribera i l’Iglesias, tampoc. Perquè després d’escoltar tots els galls que tenen veu al Congrés dels Diputats, no em queda cap dubte que d’aquí a Nadal la majoria sense excepció acabaran rostits a la cassola de debats entre sords, però no n’estic pas tan segur que triada i remenada la xeixa de l’olla en puguem treure un tall amb prou substància. Més aviat penso que de tota aquesta aviram que avui s’ha estarrufat el plomall al galliner del Palau de la carrera de San Jerónimo, no se n’aprofitaran ni els menuts per fer un brou com cal. Potser la cresta del gall Tardà ha estat la més vermella, eixerida i provocadora entre tantes crestes marcides i groguenques, però a mi em fa l’efecte - i demano disculpes per endavant a qui li sembli que sóc un busca-raons -, que la lletania endinyada a ses senyories pel gallet republicà no tocava a tres quarts de dues de la tarda – els galls que saben l’ofici solen refilar “a trenc d’alba” -, ni li tocava a ell l’excel·lent “solo” de gall de panses de categoria, sinó que li corresponia més aviat al president Puigdemont tenir l’honor de canta’ls-hi les quaranta als representants del nacionalisme espanyol més ranci, en un moment més oportú. Però esclar tenint la competència política enfilada a la darrera fila del galliner, amb el bec lligat per estar condemnat al calaix de sastre del grup mixt, no es podia perdre pistonada per marcar paquet.


Però fet aquest apunt personal, a la meva manera de veure el que ha quedat escandalosament palès, és que tot el galliner dempeus ha fet el boicot al propòsit del gall Rajoy de convertir-se en l’amo del corral els propers quatre anys. És cert que ha comptat també amb el recolzament d’un inexpert i baliga-balaga aprenent de gall, en Ribera, que per a no comprometre’s massa ha regatejat el xec en blanc de la seva adhesió, fent veure que es tapava el nas, com aquells que volen i dolen, però de seguida se li ha vist el llautó: entre tants de galls, un lloro desplomat sempre farà el ridícul. Total: que si no hi ha un terrabastall a la bancada dels galls socialistes, entre patums i passerells, els del poble ras ens menjarem els torrons embolicats amb paperetes electorals, i haurem de deixar el rostit per a un altre dia perquè el més calent continuarà estant a l’aigüera com fa un any, tot perquè per cuinar aquest coi de pollastre s’ha de fer al xup-xup i no hi ha ningú que s’hi vulgui entretenir. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada