PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts
30 d’agost de 2016)
● MÈTODE MANRESÀ DE RECOMPTE,
PER QUADRAR ESTADÍSTIQUES I REBAIXAR FUMS.- L’Ajuntament de Manresà, que va just
d’armilla com tantes d'altres administracions municipals per atendre despesa
corrent, podria patentar un sistema de recomptar assistents a actes de masses -
en el cas de que us parlo, el castell de focs de la passada festa major -,
infal•lible per clavar la xifra de participants en manifestacions de caràcter
polític, sindical o veïnal, en les quals massa sovint els desbocats desitjos
triomfalistes dels organitzadors emmascaren la realitat arran de terra. El
castell de focs de Manresa, pels que no ho sapigueu, s’encén des del llac
artificial de l’Agulla, que constitueix la reserva d’aigua potable de la
ciutat, envoltat d'un parc condicionat com a espai de lleure, amb 628 arbres de
20 espècies diferents. Així com en les manifestacions no hi ha manera de
posar-se mai d’acord sobre l’assistència, tampoc els badocs que pujaven a
l’Agulla se sabia exactament quants eren. Protecció Civil havia arribat a estimar-los
en més de quaranta mil i la vox populi dels manresans estarrufats donava per
bona aquesta xifra perquè, en realitat, a ull nu l'Agulla no semblava que hi
hagués només una gentada, sinó que s'hi veia una multitud.
Però vet-aquí que s’han acabat les especulacions i els deliris de grandesa d’alguns: el plat bonic s’ha trencat definitivament, i avui ja se sap que els espectadors del castell de focs foren 18.807, molt lluny de les quaranta mil ànimes que s’havien arribat a especular “grosso modo” anys enrere. S’ha acabat, doncs, el misteri gràcies a la tècnica més elemental del món: comptar un a un, amb els dits de la mà, els que travessaren les vuit entrades al recinte tancat del parc, des de les 5 de la tarda a les 10 del vespre. Vés a saber, però, si l’Ajuntament podria treure’n profit d’aquest mètode mata-utopies, perquè em dóna la impressió que aquest sistema de recompte és més vell que l'anar a peu. Però si que hauria de fer-nos reflexionar als crèduls ciutadans que quan diferents fonts - encara que en principi siguin tan solvents com la guàrdia urbana, els mossos d’esquadra, els mitjans d’informació o les pròpies entitats organitzadores -, discrepen tan escandalosament sobre els assistents a una manifestació és que algú vol fer passar bou per bèstia grossa.
Per tant, a la meva manera de
veure, la lliçó que acaba de donar Manresa és per treure’s el barret: les solucions
són més senzilles de com ens les volen complicar. Més d’una vegada n’hi hauria
prou, per tocar de peus a terra, passant per ca l’oculista a graduar-nos la
vista, però si no fos aquest el cas existeixen mètodes tècnics per calcular amb
precisió matemàtica quanta gent desfila darrera d’una pancarta o omple una
plaça. De fet, ja hi han gabinets que s’hi dediquen i ofereixen els resultats
imparcials, però gairebé ho han de fer clandestinament i a benefici d'inventari
perquè sembla que massa sovint a ningú li agrada gens conèixer aquesta mena de
veritats, sobretot si es viu de fer volar coloms o repanxolats dintre d’un
núvol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada